L’economia gironina ha registrat un increment del 7,5% el 2021, segons recull la memòria econòmica que s'ha presentat a la Cambra de Comerç de Girona.
Una recuperació que és parcial ja el 2020 es va registrar una caiguda del 14,2%. Girona es converteix així en la demarcació catalana que ha sofert un creixement del PIB més elevat el 2021, subratlla el document, en bona part gràcies a la recuperació de sector serveis, un dels més importants de l’economia gironina.
En termes de futur, la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya, Carme Poveda, ha dit que "la recuperació està en marxa", tot i que amb moltes incerteses.
Poveda ha afegit que aquest darrer any i l'inici del 2022 han estat "complexos" a causa de "la crisi de la covid i l'inici de la guerra d'Ucraïna" i la inflació (la més alta registrada les últimes quatre dècades). En aquesta línia, tot i que no preveu una recessió, calcula que el futur econòmic és "incert" i que mentre que el 2021 va ser "un any de transició amb resultats força positius, millor dels previstos" la recuperació al 2022 serà "pitjor del que s'esperava".
De moment, a la demarcació de Girona, i com a resultat d’aquesta evolució positiva de l’economia, el nombre d’empreses gironines s’ha recuperat i ja supera les 28.000 el maig de 2022, essent només un 0,5% inferior a la xifra de maig de 2019.
Tanmateix, no tots els sectors es recuperen igual. "El 2020 tots els sectors van patir un retrocés històric i el el comerç, encara al 2021, estava en retrocés", ha afirmat la directora de la Memòria Econòmica de Catalunya, que ho ha atribuït a la "crisi interna derivada del canvi de model de negoci" que pateix el sector.
Els ERTO han permès que la caiguda del PIB de 2020 no s’hagi traslladat amb la mateixa intensitat en l’ocupació, i que la recuperació del mercat laboral hagi estat ràpida el 2021. De fet, l'any passat, el nombre d’afiliacions va créixer un 5,3% a Girona, superant el creixement registrat pel conjunt de Catalunya (4,2%). Les comarques gironines on més va augmentar l'ocupació són el Gironès, el Baix Empordà i la Cerdanya (més d'un 6%), mentre que la Selva (menys d'un 3%) i la Garrotxa es van situar a la cua (menys d'un 4%).
Des del mes de setembre passat, el nombre d’afiliacions supera els nivells precrisi de 2019. A més, durant els primers cinc mesos de 2022, ha concretat Pobeda, ha continuat "la intensa recuperació del mercat laboral gironí", i al juny s’ha assolit un màxim històric de 361.137 afiliacions, un 3,9% més de les que hi havia el mateix mes de 2019 (abans de la covid). "Històricament, el juliol ha estat sempre el mes de més ocupació a Girona. És d'esperar que aquest juliol els afiliats superin els 361.137", ha pronosticat la directora de la memòria.
La memòria també constata com al 2021 les exportacions de Girona han augmentat un 10,7% respecte al 2020, un percentatge inferior al 21,5% registrat pel conjunt de les exportacions catalanes. Però cal tenir en compte que el 2020 les exportacions gironines van créixer un 0,8%, mentre que les catalanes van retrocedir un 10,3%. Les exportacions de carn, que representen el 18% del total, s’han reduït després del fort repunt de 2020, mentre que augmenten a taxes de dos dígits les exportacions de productes químics, maquinària, altres semimanufactures i bens d’equipament, recull també el document.
Els primers quatre mesos de 2022, ha continuat la tendència expansiva amb un creixement interanual acumulat del 20%, superior al 14% registrat pel conjunt de Catalunya. A més, el nombre d’empreses exportadores regulars a Girona ha augmentat el 2021 fins a 1.221, un 1,5% més que l’any anterior.
Pel que fa al turisme, la memòria constata com al 2021 la Costa Brava va rebre 1,62 milions de turistes allotjats en hotels, el 63% dels que hi va haver el 2019. Aquest percentatge de recuperació és similar al d’altres marques turístiques com la Costa Daurada (61%) i Pirineus (66%), però superior a la de Barcelona i la Costa de Barcelona, on els percentatges de recuperació estaven al voltant del 40% el 2021, el més baix de Catalunya.
En els primers cinc mesos de 2022, el nombre de turistes allotjats a la Costa Brava ha accelerat la recuperació i al maig ja és només un 4,5% inferior a la dada de maig de 2019. Si continua aquesta tendència, la directora de la memòria assegura que és molt probable que aquest estiu es recuperin les xifres de turisme que hi va haver el 2019, que va ser un any rècord.
Més enllà del balanç de 2021, les perspectives econòmiques per al 2022 són cada vegada més incertes per l’elevada inflació i les pujades de tipus d’interès que ha anunciat el Banc Central Europeu (BCE). Pobeda creu que la resolució de la crisi dependrà de factors externs, fonamentalment de la guerra d’Ucraïna, però també de factors interns, com ara la capacitat per evitar que la inflació es torni estructural i l’actuació dels poders públics per alleugerir els costos de la crisi.
Malgrat això, la Cambra de Comerç espera que l’economia gironina experimenti un creixement de l’activitat durant els pròxims anys, impulsada per la major afluència de turisme estranger, el fort dinamisme del mercat laboral i l'execució més gran dels fons Next Generation EU, fet que propiciarà un efecte arrossegament sobre la inversió privada.
Els fons Next Generation és el paquet més gran fiscal de la història a Europa, i significarà un desemborsament de recursos de més de 140.000 milions d'euros, equivalent a l’11% del PIB espanyol.
Des de les Cambres Gironines s’està treballant per ajudar les empreses a preparar projectes que els permetin obtenir subvencions del fons Next Generation. Però perquè aquest instrument tingui un veritable efecte transformador sobre el teixit productiu, concreten, "cal una distribució territorial justa, una selecció de projectes competitiva, major col·laboració publicoprivada i una gestió pública més àgil i coordinada entre administracions".
