La memòria presentada aquest dijous recull que l'atenció i acompanyament social de les 10 Càritas diocesanes catalanes s'ha fet a través de 9 programes i 1.470 projectes durant el 2021.
Per gènere, el 57% dels usuaris són dones i la resta, homes. I per franges d'edat, més de la meitat són adults (60%) i la resta son menors (19%), joves de 18 a 29 anys (15%) i de 65 anys o més (6%).
Per tipologies de família, un 49% tenen fills al seu càrrec i d'aquestes, un 17% són famílies monoparentals. També destaca que un 26% del total d'atesos viuen sols.
En relació a la zona de naixement, el gruix més important són els nascuts a Espanya, amb un 32%, seguit molt a prop dels originaris d'Amèrica del Sud i Amèrica Central amb un 31% i un 30%, de l'Àfrica. La resta són d'altres països d'Europa (5%), Àsia (1%) i altres indrets.
La falta d'habitatge continua essent una de les principals problemàtiques. El 43% dels atesos viuen en habitatges que no son dignes i pateixen exclusió residencial (més de 104.000 persones distribuïdes en 42.483 llars). D'aquest total hi ha un gruix important que estan de relloguer (14%). Concretament, 33.900 persones repartides en 13.800 llars.
Segons ha detallat el representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social, Caye Gómez, es tracta de famílies senceres que viuen en una sola habitació i que comparteixen espais comuns amb desconeguts, amb restriccions i "amb la por i inseguretat de no saber quan els poden fer fora". Una situació que fa molt difícil poder-se empadronar i que, de retruc, impedeix l'accés a drets bàsics com la sanitat i l'educació.
Dins el grup de precarietat en l'habitatge també hi ha qui viu en habitatges ocupats (10%), els allotjats a cases d'amics o familiars (9%) i els que no tenen un sostre on viure o estan acollides en entitats socials, amb un 5% respectivament. El 49% restant paguen un lloguer i un 8% són propietaris de l'habitatge.
La precarietat laboral és una altra de les problemàtiques no resoltes, tal com indiquen les dades de la memòria: un 61% dels atesos està a l'atur o busca feina i un 19% en tenen però és precària i no els permet cobrir les necessitats bàsiques. Una situació que amb la pandèmia s'ha agreujat degut a la precarietat i estacionalitat de contractes.
La pandèmia, a més, ha impactat de ple en les famílies sense ingressos i moltes han vist com la seva situació empitjorava. La representant de la Comissió de Comunicació de l'entitat, Anna Roig, ha fet referència a les dificultats per afrontar despeses com serveis bàsics i d'altres com escolars, mèdiques o alimentàries. Un fet que els ha obligat a recórrer a entitats, l'entorn més pròxim i fins i tot a sol·licitar micropréstecs tot i no tenir diners al copte.
Altres efectes de la precarietat detectada ha estat la reducció del suport de les xarxes socials, l’augment dels conflictes familiars o l’increment de les malalties mentals.
En la memòria també es posa de manifest la bretxa digital com a nou factor d'exclusió social. Els que ho pateixen no disposen de dispositius de connexió o una bona connectivitat a la llar, si bé també pot passar que no tinguin habilitats o competències per desenvolupar-se en un món cada cop més digitalitzat.
"Des de l'any 2008 vivim en una situació de crisi permanent: primer la crisi econòmica (2008-2015), després la crisi dels refugiats sirians (2015), la pandèmia i darrerament la crisi humanitària provocada per la guerra a Ucraïna", ha assenyalat el bisbe i president de Càritas Diocesana de Vic, Romà Casanova. Davant això, ha dit, cal un "canvi urgent" que passa per una "conversió econòmica, social, cultural i personal" i la fraternitat.
A les administracions també els demanen amb urgència un pla de xoc per revertir aquestes desigualtats, més cobertura social i menys burocràcia. Denuncien que "no s'avança al ritme que requereixen les persones que viuen cada dia la pobresa".
El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha denunciat que "no s'ha après res de la pandèmia" com a societat i ha lamentat que la política "continua supeditada a l'economia i a determinats eixos de populisme". Per això, davant el que considera una "involució de polítiques socials", ha fet èmfasi en la necessitat d'un pla de xoc consensuat i ben organitzat amb tot el tercer sector i la resta d'agents i administracions.
Entre les accions que reclamen hi ha l'harmonització entre l'ingrés mínim vital i la renda garantida ciutadana catalana i fer-ho extensible a més col·lectius i més plans de formació ocupacional orientats a les necessitats actuals i futures del mercat laboral, entre d'altres.
Pel que fa al balanç econòmic, l'entitat va comptar el 2021 amb el suport de més de 19.000 col·laboradors, dels quals un miler eren empreses i la resta, socis. En total, l'entitat va ingressar 49,6 milions d'euros, un 70% dels quals procedents de fons privats i la resta, públics. La despesa total va ser de 46,8 milions d’euros, el 78 % dels quals van anar destinats a l’acció social.
