Les excavacions d'enguany s'han dut a terme a la part més elevada del jaciment, on el nivell arqueològic ha quedat per sobre del freàtic i no s'han conservat restes orgàniques.
No obstant això, el sector excavat permet aprofundir en l'arquitectura neolítica i donar respostes per saber com estava organitzat l'assentament.
La població que es va establir per primera vegada a la vora de l'Estany de Banyoles va construir cabanes de fusta aixecades sobre pilars del mateix material.
Aquest tipus de construcció va ser abandonada posteriorment, tal i com es documenta a partir de l'edificació de cabanes directament sobre el sòl amb paviments de travertí a la base. Els blocs fets amb aquest tipus de roca calcària van ser dipositats formant un paviment que ocupa gran part dels 30 metres quadrats excavats durant la campanya d'enguany.
En anteriors campanyes, ja s'havia detectar aquesta mena d''empedrat" usat com a basament de les cases però en aquesta campanya s'han centrat més en identificar aquesta mena de sòcols de les construccions. "Semblaria que hi va haver un primer ús amb cabanes de fusta i més endavant amb cabanes de pedra, o fins i tot que potser van conviure aquests dos models un temps; encara no tenim la certesa", afirma el codirector del parc, Antoni Palomo.
Aquest tipus d’estructura ha estat també documentat en altres sectors del jaciment, on s'ha constatat que es trobava per sobre d'un nivell amb restes de construccions de fusta i que, per tant, corresponen a l'ocupació més recent. Associades a aquestes estructures, s'han recuperat nombrosos residus alimentaris, instruments lítics, ceràmica i ornaments elaborats amb diferents materials que permetran definir la funció que tenien així com les activitats que es feien en aquests espais.
Entre els objectes recuperats, destaca una peça feta d'os amb doble perforació que es troba en molt bon estat de conservació i que es pot vincular amb tasques tèxtils. Aquest, juntament amb altres materials, evidencien, segons els experts, que a La Draga s'hi va desenvolupar unes de les pràctiques més antigues d'Europa de transformació de fibres vegetals com l'ortiga i el til·ler per elaborar teixits.
A la campanya d'aquest any hi han participat més de 50 persones de diferents institucions. El jaciment de la Draga forma part del campus d’arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on els estudiants del grau d’Arqueologia d’aquesta universitat realitzen les seves pràctiques de camp.
A més les excavacions han comptat amb la participació d’estudiants de batxillerat a través del programa ARGO de la UAB, estudiants de màster i doctorat de la UAB i de màster de la Universitat de Cadis.
La importància d'aquest poblat prehistòric rau en el fet que es considera un dels primers indrets on les societats pageses neolítiques es van establir al nord est de la Península ibèrica, ara fa uns 7300 anys, transformant l'espai que els envoltava per tal de desenvolupar les pràctiques agrícoles i ramaderes necessàries per a la seva subsistència.
El tret més singular del jaciment és la conservació d'elements elaborats en fusta i d'altres matèries orgàniques, fet excepcional per a cronologies tant antigues, i que possibilita un apropament diferent i més complet a la comprensió de les primeres societats pageses de la Mediterrània occidental.
Les excavacions estan coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (IMF, Barcelona), la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya.
