16 de març de 1018. La comtessa Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I donen diverses terres a la casa i cenobi de Sant Daniel i a "tots els clergues, dones consagrades a Déu, laics d'un i altre sexe que en el dit lloc serveixin Déu i els sants".
Aquest document, signat ara fa un mil·lenni, és el més antic que es conserva a l'arxiu del Monestir de Sant Daniel de Girona i el que evidencia l'existència d'una comunitat de monges benedictines a la ciutat.
Ara, juntament amb 1.793 pergamins més, aquest document fundacional surt dels murs de l'arxiu del monestir. Ho fa gràcies a les noves tecnologies, perquè la UdG ha digitalitzat tot aquest fons i, a través d'Internet, el posa a disposició d'estudiosos d'arreu del món.
Segons explica la directora de la Biblioteca de la Universitat de Girona, Àngels Merino, els tècnics van escanejar tot aquest llegat in situ durant cinc dies. I al llarg dels darrers mesos, han estat traduint document per document (tots estan en llatí) i els han anat penjant en línia. D'entrada, en una primera fase, ja se'n poden consultar 1.061. I en els propers mesos, aquest número s'anirà ampliant.
La col·lecció de pergamins del monestir s'estén entre els segles X i XIV. Sobretot, concreta Merino, aquesta "història manuscrita" la formen documents de caire econòmic: testaments, donacions, empenyoraments, permutes, assignacions, capbreus subhastes... Però dins el feix també hi ha cartes i plets. Un llegat, diu la directora, que mostra "la vida del monestir al llarg dels segles i la imbricació de la comunitat amb la vall de Sant Daniel i la ciutat".
Gràcies a la digitalització, Merino explica que tots aquells qui vagin al repositori digital de la UdG podran fer "una nova mirada" a la història del monestir. I és que, juntament amb la descripció i la transcripció, la universitat també geolocalitza sobre plànol els terrenys als quals fan referència els pergamins.
Això, concreta Àngels Merino, permet descobrir curiositats. "Per exemple, hi ha un pergamí referent a una dot, on se cedeixen a la comunitat uns terrenys coneguts com a Sant Eusebi; quan es miren sobre plànol, es veu que allà on es trobaven és on hi ha ara l'estadi del Girona FC", precisa la directora.
La digitalització permet que tots aquest documents, custodiats entre les parets del monestir, passin ara a tenir una nova existència a la xarxa. "Facilitarà la feina a tots els arxivistes, permetrà millora la conservació dels originals i suposa també un nou pas dins la voluntat d'obrir-nos a la ciutadania", concreta la priora del Monestir de Sant Daniel, Assumpció Piferrer.
"És l'exemple d'una col·laboració d'èxit", hi afegeix el rector de la universitat, Quim Salvi. "Posem a disposició de tot el món pergamins de 1.000 anys d'història i fem que estiguin a l'abast de tota la comunitat científica", afirma Salvi.
La presentació del projecte de digitalització, que s'ha fet aquest dilluns al claustre, és un dels actes que tanca la celebració del mil·lenari del Monestir de Sant Daniel. Una efemèride que es va començar a commemorar l'any 2015, amb un calendari d'actes que es clourà aquesta tardor, a l'octubre.
Actualment, al monestir de la Vall de Sant Daniel hi viuen set germanes, que segueixen la regla de Sant Benet i mantenen una hostatgeria. "Ens hem d'obrir i no podem estar tancades al món; el nostre carisma és l'acollida", conclou la priora.
