El Ministeri de Justícia està impulsant una triple reforma de al Llei orgànica del poder judicial per tal d'introduir-hi millores a nivell organitzatiu, processal i tecnològic.
Es tracta de 3 projectes de llei que estan actualment en tràmit al Congrés i que replantegen l'actual sistema de justícia. Les 3 normes s'emmarquen dins del Pla Justícia 2030, que té com a objectiu apropar el servei públic de justícia als ciutadans.
És el projecte de mesures d'eficiència organitzativa el que preveu la supressió dels jutges de pau, que serien substituïts per les anomenades oficines de justícia municipals. En el tràmit d'esmenes d'aquesta norma, la majoria de grups catalans s'ha posicionat en contra de la desaparició d'aquesta figura per raons d'arrelament al territori.
Segons Ubasart, la nova llei modernitza el sistema judicial i la veu amb bons ulls, però els "preocupa" la "derogació de facto' dels jutjats de pau". La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, explica que a molts municipis de la resta de l'estat no tenen gaire importància però els 898 que hi ha a Catalunya "fan una feina important i estan arrelats al territori".
Aquests jutges, ha recordat Ubasart, són elegits per majoria absoluta dels plens municipals i tenen una "legitimitat ciutadana que li dona molta força", amb funcions importants com un cert "lideratge natural" a la comunitat, fan tasques de mediació, suposen una primera entrada al sistema judicial ordinari, que ajuden a descongestionar, i aporten "valor afegit com una mirada més de justícia restaurativa i no tant punitiva en la resolució de conflictes".
Per això, les converses amb el ministeri i els grups parlamentaris van en la línia de "blindar" aquestes funcions, s'ha vist "bona voluntat" i el govern espanyol "entén que a Catalunya aquesta figura és important".
Ubasart ha recordat que la figura dels jutjats de pau està recollida a l'Estatut, i creu que el fet de desplegar les anomenades oficines de justícia municipals és compatible amb garantir les funcions dels jutjats de pau a Catalunya.
Segons el Departament de Justícia, els jutges de pau estalvien entre un 15% i un 18% de feina als jutjats. La seva supressió podria derivar en un increment del total d'expedients que entren als jutjats.
El gruix de les tasques que fan consisteix a resoldre petits conflictes a través de la medicació i evitar així judicialitzar temes del dia a dia entre veïns, per exemple. Justícia ha destacat també que acostumen a ser la primera porta d'entrada al sistema de justícia especialment en municipis petits o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció.
A Catalunya, hi ha jutjats de pau a tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. En total són presents a 898 dels 947 municipis del país.
Actualment, són competents en els àmbits civil, penal i de Registre CIvil. Tracten, en l’àmbit civil, els assumptes de quantia inferior a 90 euros. En el penal, des del juliol de 2015 gestionen bàsicament actuacions d’auxili judicial (exhorts) ja que les faltes que s'atenien fins a aquella data s'han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències.
