L'estudi de preus de mercat, que fan conjuntament el Gremi de Promotors i els col·legis d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) i d'Administradors de Finques, serveix com a termòmetre per veure l'evolució del sector.
Analitza tant l'evolució de l'obra nova, de la segona mà i dels lloguers. La 45a edició de l'informe, que s'ha presentat avui, evidencia la incertesa, i també les conseqüències, derivades de la inflació dels darrers mesos.
A la demarcació, a la manca d'habitatges de lloguer que ja s'arrossegava, ara s'hi ha sumat també el topall del 2% aplicat per l'Estat per a les revisions anuals dels contractes. I tot plegat, de retruc, ha comportat un increment generalitzat dels preus.
De mitjana, ara els lloguers són un 10% més cars. Però hi ha zones d'interior, i sobretot a Girona, on aquesta alça se situa fins i tot per damunt d'aquest percentatge, i ja s'enfila més amunt de l'11%.
Segons recull l'estudi, llogar un pis de dues habitacions a la ciutat ara ja costa 698 euros (quan fa un any, sortia per 626). I en el cas d'un de tres habitacions, dels 727 euros s'ha passat als 812.
El president del Col·legi d'Administradors de Finques, Francesc Xavier Quintana, explica que molts propietaris, preveient que no podran revertir els augments de l'IPC al preu del lloguer -perquè l'Estat els ha topat- ja opten, directament, "per apujar-los abans de signar els nous contractes i així contrarestar la mesura".
En paral·lel, l'estudi també posa en relleu que la manca d'habitatges de lloguer també suposa, de retruc, que se signin menys contractes. Si l'any passat arreu de la demarcació se'n van rubricar 16.132, la previsió dels administradors de finques és que aquest 2022 se'n signin un 10% menys. Una davallada, en part, també provocada pels propietaris que ara han optat per vendre's el pis que abans llogaven.
Pel que fa als pisos de segona mà, l'estudi recull que l'evolució dels preus segueix una tendència dispar. Així, al centre de Girona, on hi ha poca oferta, els preus han continuat a l'alça (durant el darrer mig any, l'augment ha estat del 6,1%). Però per contra, allà on encara hi ha estoc per vendre, o bé ha disminuït la demanda, els preus s'han ajustat a la baixa. Això ha passat, per exemple, a Banyoles, Figueres o Olot.
L'informe, però, també permet veure de quina manera l'alça dels tipus d'interès ja comença a deixar petja al mercat immobiliari de segona mà. Perquè durant aquest tercer trimestre, les compravendes s'han desaccelerat. Si bé se n'han fetes un 3,6% més en comparació amb el mateix període del 2021 (en concret 4.038), són bastant menys de les que s'havien tancat durant la primera meitat d'aquest 2022, "quan ens situàvem en xifres anteriors a la crisi del 2008", ha concretat el president dels API, Joan Company.
El president dels API precisa, però, que tot i aquesta tendència a la baixa, "el mercat encara està actiu". Atribueix el descens al fet que, davant la por que s'apugessin els tipus d'interès, a principis d'any molts gironins que ja preveien comprar un habitatge van accelerar la decisió.
I de fet, Company ja precisa que, durant els propers mesos, el mercat estarà "totalment vinculat a l'evolució que tinguin la inflació i els tipus d'interès". "Si no sobrepassen la barrera del 3 o del 3,5%, preveiem que el mercat es mantingui estable; però si això no es controla, podria suposar que la demanda es paralitzés i els preus anessin a la baixa".
Per últim, el 45è estudi de preus de mercat també pren el pols a l'obra nova. Aquí, contrasta que mentre les compravendes han pujat un 25% entre gener i setembre, per contra, les noves promocions han caigut un 18%. Una situació que s'explica per les dificultats que tenen els constructors a l'hora de trobar finançament per engegar les obres, i sobretot, per l'encariment dels materials.
El president del Gremi de Promotors, Miquel Bosch, explica que durant aquest darrer any, en general, els preus de l'obra nova han tendit a estabilitzar-se. De fet, a les zones més cares de ciutats com Banyoles o Blanes, ja és més alt el preu dels habitatges de segona mà que els de nova construcció.
Segons concreta Bosch, però, aquesta moderació de preus no es dona ni a Girona, ni a Olot, ni a Roses, on aquí "continuen incrementant-se, tot i que amb augments més moderats". En aquest punt, l'estudi recull que, de tota la demarcació, aquell municipi amb els preus més cars és Roses, precisament per l'interès que la zona desperta entre els francesos (que l'escullen per establir-hi la segona residència). Aquí, per un pis nou a primera línia de mar o a la zona centre, ja es paguen 4.275 euros per metre quadrat.
El president del Gremi de Promotors explica que, en resum, aquest 2022 no ha estat "un any eufòric", però que tampoc es pot parlar en cap cas "de crisi econòmica".
Bosch concreta que els propers mesos vindran marcats, sobretot, per l'evolució dels preus dels materials i els tipus d'interès hipotecaris. I conclou que, tot i que hi ha una clara manca d'habitatge nou, "aquests últims anys no han estat dolents per al sector". "Si els propers quatre fossin com aquests darrers, ja hi signaríem", afirma el president dels promotors gironins.
