L'acció de protesta s'ha fet en el marc d'una visita en autocar per "diferents paisatges salvats per la mobilització ciutadana i alguns que encara es troben en conflicte" organitzat per SOS Costa Brava.
Hi han participat aquest passat dissabte una quarantena d'ecologistes. En total, s'ha recorregut 5 ubicacions: la platja de la Pletera a Torroella de Montgrí, sa Riera a Begur, la platja de Castell i la pineda d'en Gori de Palamós i la pineda del Port d'Aro.
El portaveu de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, ha descrit la primera parada (la platja de la Pletera a Torroella de Montgrí) com un "cas històric emblemàtic", en què la federació va aconseguir paralitzar la urbanització i renaturalitzar l'espai que s'havia començat a urbanitzar amb un passeig. "El projecte ha permès crear un espai natural amb dunes de gran valor ecològic".
Per la seva banda, sa Riera és, segons detalla Nuss, "un dels casos més greus d'urbanisme salvatge" amb dues construccions "amb moltes irregularitats legals" com són les 52 cases adossades dels Jardins de sa Riera i la urbanització de 24 xalets de l’antiga pedrera s'Antiga.
La tercera parada de la visita, la platja de Castell de Palamós, és un altre cas d'èxit sent una de les últimes cales pràcticament verges de la Costa Brava que va aconseguir protegir l'entitat Salvem Castell.
Pel que fa a la pineda d'en Gori, els ecologistes hi han portat creus "en senyal de comiat als pins que es tallaran per construir el tercer edifici", ha detallat la portaveu de Salvem la Pineda d'en Gori. En aquest paratge, la federació espera poder frenar el projecte si s'emet una sentència favorable.
SOS Costa Brava va portar el cas als jutjats per demanar la nul·litat de la llicència i del projecte d'urbanització el 2018, després que el promotor aixequés els dos primers edificis d'aquest complex de luxe, anomenat Residencial Cala S'Alguer. Si els és favorable, podria ajudar a frenar el tercer perquè els arguments són "similars".
Per útlim, els participants també han aprofitat la parada a la pineda del Port d'Aro per desplegar-hi pancartes reclamant la preservació de l'espai. Volen que es desestimi el projecte per duplicar la marina portuària i aixecar la urbanització que hi ha projectada. En total, estan previstos 272 amarradors i 403 apartaments a la desembocadura del Ridaura.
En el marc d'aquestes activitats també es va fer divendres a la Facultat de Lletres i Turisme de la Universitat de Girona, un seminari teòric on han participat una setantena de persones. Durant la sessió, es van presentar les conclusions a què ha arribat l'estudiant Adan Estrada del màster en Canvi Ambiental de la UdG amb el seu Treball Final de Màster, en el que ha estudiat el perfil mitjà de l'activista ambiental gironí.
Segons la seva investigació, la mitjana és de 51 anys, la majoria són homes i tenen un nivell de formació elevat. "Es corrobora la hipòtesis que teníem d'entrada, que és que hi ha absència de relleu generacional", ha lamentat el portaveu de SOS Costa Brava, que ha afegit que s'està treballant per "afavorir que nois i noies de 18 a 30 anys també s'impliquin ens els moviments de defensa del territori". L'estudi també conclou que la meitat dels activistes no procedeixen de les comarques gironines.
En paral·lel, des de la UdG i en col·laboració amb altres universitats estatals, s'està treballant per analitzar els conflictes territorials de la costa mediterrània de l'Estat des dels anys 70. Segons ha detallat Nuss, es pretén veure "com la ciutadania activa ha influït en una trajectòria més conservacionista del territori; perquè la litoral és la franja de l'Estat amb més pressió de desenvolupament".
Les primeres dades indiquen que aproximament el 50% de les 250 mobilitzacions en defensa del territori registrades a terres gironines des dels anys 70 han tingut com a resultat un triomf "total o parcial", aturant o reduint els projectes en discussió.
