Després d'anunciar que Solius es clausurarà d'aquí a 2 mesos, complint la sentència del TSJC que ordena tancar l'abocador, la Generalitat s'ha reunit avui amb els representants del consorci.
La trobada, convocada d'urgència, s'ha celebrat a l'Ajuntament de Llagostera, municipi que ostenta la presidència de la mancomunitat (formada també per Platja d'Aro, Santa Cristina, Sant Feliu de Guíxols i Calonge).
De la reunió, allò que n'ha quedat clar és que els costos de clausura de l'abocador, als quals s'hi suma la hipoteca de fer-ne el manteniment durant 30 anys, es convertiran en l'autèntic cavall de batalla entre l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i els ajuntaments.
El director de l'agència, Isaac Peraire, no amaga que la gestió que ha fet el consorci durant tots aquests anys és "realment preocupant" per tots els litigis judicials que té oberts Solius (en referència també a la planta de compostatge).
"Per responsabilitat, nosaltres complim l'ordre judicial i clausurem l'abocador; però tot això deriva d'una situació de fa massa anys, de la qual no en som responsables, i d'una gestió que no comparteixo en absolut", subratlla. I aquí, Peraire afirma que és el consorci de Solius qui ha d'assumir els costos de la clausura. "Perquè el titular de l'abocador és ell, i no algú altre", afegeix.
Ara bé, el director tampoc amaga que l'ARC forma part del consorci. Per això, ja avança que no deixaran "sols" els ajuntaments i que, per fer-los "menys dolorosa" aquesta situació, els ajudaran a buscar finançament. "Contribuirem a buscar la solució", diu Peraire, sense estar-se de criticar que el consorci no hagi fet "dipòsit de diners" per afrontar la clausura. "Teòricament, hauria d'haver anat fent coixí per assumir-ho", afirma.
La realitat, però, és que els recursos són minsos. El nou president del consorci, Enric Ramionet, explica que la reserva que hi havia anteriorment es va anar "consumint" per evitar increments de taxes quan part dels municipis que abocaven les deixalles a Solius van passar a fer-ho a Lloret de Mar. I que, en aquests tres últims pressupostos -inclòs el del 2023- les quantitats que s'han consignat sumen 319.000 euros. "Evidentment, quan sents a parlar de xifres milionàries, això és molt poca cosa", admet.
Ramionet admet que, pel que fa a Llagostera i a Santa Cristina -termes on hi ha l'abocador- la clausura de Solius es viu amb "una dualitat de sensacions". Perquè si les afectacions damunt el medi i el veïnat de l'abocador eren "evidents", la decisió de clausurar-lo s'ha fet "sense marge de maniobra" i quan "en realitat, no existeixen alternatives".
Pel que fa a qui ha d'assumir els costos, el president admet que el tema és complex. Més encara, si es tenen en compte els convenis signats en els darrers anys. Al 2005, segons explica Ramionet, es va fixar que, quan es tanqués l'abocador, l'ARC assumiria el 100% del cost. Però en convenis posteriors, si bé es recull que l'Agència de Residus hi contribuirà, no se'n fixa en quin percentatge.
El president del consorci de Solius també recorda que l'abocador en cap cas ha estat "un negoci, sinó un servei dolorós" per aportar una solució als residus. "Però evidentment, ningú vol un abocador al costat de casa", subratlla Ramionet. I aquí, el president recorda que, a més dels cinc municipis que integren la mancomunitat, n'hi ha una quinzena més que també aboquen a Solius. "Entenem que hem donat un servei que ha anat molt més enllà dels pobles del consorci", diu en referència als costos de la clausura i el tancament.
"Tots aquests anys hem viscut amb una infraestructura incòmoda, que ara es tanca sense tenir clares les alternatives, i a la vegada se'ns diu que el consorci ha de participar als costos de clausura", resumeix Ramionet. "És cert que el director de l'ARC ens ha dit que no se'ns abandonarà; però el debat hi és, i aquí és on hi haurà la discussió", conclou.
L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, també té clar que els cinc municipis de la mancomunitat no han d'assumir els costos del tancament. "L'ARC també forma part del consorci i hi ha més ajuntaments que han anat abocant les deixalles a Solius", subratlla Motas. Entre aquests, per exemple, Cassà de la Selva, Salt, Celrà, Palafrugell, Palamós i Torroella de Montgrí.
Motas explica que, de la reunió d'avui, n'han sortit "una mica preocupats", perquè davant "la decisió sobtada" de clausurar Solius, encara no se'ls ha aportat cap proposta d'on hauran d'anar a abocar les escombraries a curt termini. "Ens han emplaçat a una reunió per al proper 1 de febrer", ha avançat l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols. De moment, el seu ajuntament està valorant quin sobrecost els suposarà el tancament de Solius amb la gestió dels residus, però Motas sí que ja avança que, durant aquest 2023, ells no tocaran les taxes d'escombraries.
Més enllà dels costos de la clausura, també hi ha la incògnita d'on s'abocaran les deixalles un cop la Generalitat decreti el tancament del dipòsit de Solius. Per parlar-ne amb la vintena d'ajuntaments que hi aboquen les escombraries, i fer-los arribar la seva proposta, l'ARC convocarà una reunió el proper 1 de febrer a la tarda al Consell Comarcal del Baix Empordà.
Isaac Peraire explica que l'objectiu és que tots aquests municipis portin les deixalles a plantes de tractament de residus abans de llançar-les a un abocador. "Si en reduïm la quantitat, serà una oportunitat que aprofitarem", diu el director de l'ARC. Sobre quin serà el destí d'aquells que hagin d'anar a parar a un dipòsit, però, Peraire encara es manté caut (entre les opcions, s'ha parlat de Lloret, Pedret i Marzà o Vacarisses).
El director de l'ARC sí que subratlla però, que més enllà de què passa a curt termini, el Baix Empordà "no pot esperar més a planificar què fa amb els seus residus". "És una decisió que, per un motiu o altre, s'ha defugit durant massa anys", afirma Peraire.
Per últim, en referència a la planta de tractament que hi ha a Solius -i que la plataforma opositora també reclama que es clausuri- el director de l'ARC s'ha limitat a dir que esperen "novetats judicials". L'abocador de Solius, que ara es tancarà i segellarà, va començar a funcionar als anys 70.
Es calcula que en aquest espai hi ha dipositats uns 2 milions de metres cúbics de residus, tot i que segons altres estimacions, la xifra podria ascendir fins als 4 milions.
