Educació debatrà en el marc del Consell Escolar, que inclou tots els membres de la comuntat educativa, quina és la forma més adient perquè les tardes de setembre puguin ser lectives.
Tot plegat després que un informe extern encarregat per la pròpia conselleria hagi revelat que aquesta és l'opció més valorada per la majoria de la comunitat educativa.
L'objectiu és trobar la fórmula que permeti compensar les hores sense superar el topall de 178 dies lectius que marca la Llei d'Educació. De l'informe també se'n desprèn que a l'escola concertada l'assitència a les tardes de lleure de setembre ha estat molt més elevada, contradint un dels principals arguments que sustenten la mesura: l'equitat educativa.
L'estudi que el departament d’Educació ha presentat al Consell Escolar de Catalunya, la Junta de Directors, la Mesa sindical, les famílies i les entitats municipalistes, ha estat elaborat per una consultora externa especialitzada en avaluació de polítiques públiques.
Hi han participat 100 persones i 59 grups vocals i s’ha tingut en compte el punt de vista de les direccions dels centres i el Personal d’Administració i Serveis (PAS), els docents, les famílies, el personal prestador de les activitats de lleure, les entitats especialitzades i els representants de moviments pedagògics.
Segons ha explicat la secretaria general d’Educació, Patrícia Gomà, les dades mostren que els principals aspectes a millorar estan vinculats amb la disponibilitat dels recursos, la integració al context i aspectes de coordinació i contractació del servei.
També ha assenyalat que han sorgit dificultats en qüestions operatives, en el fet que la mesura no hagi contribuït a potenciar la universalitat, perquè l’assistència a aquestes sessions no ha estat obligatòria, i perquè l’abordatge pedagògic no és comparable amb el lleure.
Segons la responsable del departament, les dades quantitatives també evidencien que durant el mes de setembre l’assistència per la tarda per part de l’alumnat dels centres concertats, va ser molt més elevada - al voltant del 90%-, que a les escoles públiques, on la xifra va rondar el 40%. Aquest fet evidencia que un dels principals arguments per justificar la jornada completa durant el mes de setembre, que era l’equitat, no s’ha acabat de materialitzar.
Pel que fa al cost de la mesura, ha assenyalat que el departament va destinar una partida inicial d’11,6 MEUR que no s’ha gastat del tot, ja que finalment només han estat necessaris 9,4 milions d'euros. Aquest pressupost, entre d’altres, havia de servir per contractar el monitoratge responsable de les sessions desenvolupades durant aquestes tardes, i que en algunes escoles concertades van executar els propis docents.
Gomà ha apuntat que tot i que l'estudi assenyala que part dels docents, les direccions i les famílies han percebut la implementació de les tardes de setembre com a bona, en la majoria de casos els enquestats coincideixen en la preferència que aquestes tinguin un caràcter lectiu.
“Som els primers que posem en coneixement el que ha anat millor i pitjor”, ha apuntat Gomà que ha indicat que Educació ha fet un exercici de transparència. En aquest sentit, ha destacat la voluntat del departament d’arribar a acords i treballar des del consens. “Fem aquest anàlisi perquè no som uns dogmàtics que diguem hem fet això així i ara hem de continuar igual, al contrari, si la comunitat educativa diu que és millor que les tardes siguin pedagògiques assumirem el que es decideixi perquè la nostra voluntat és arribar a una decisió compartida i acordada”, ha apuntat.
En aquesta mateixa línia s’ha expressat Núria Mora, secretària de Transformació Educativa, que ha insistit en la voluntat del departament d'obrir un debat sobre les conclusions recollides.
“El Consell Escolar en farà ara la deliberació i en poques setmanes tindrem les conclusions”, ha comentat Mora que ha dit que el 16 de febrer els participants podran exposar la seva opinió al respecte i el 27 de febrer s’obrirà el debat amb tots els actors. La previsió és que el 2 de març finalitzi el procés i es redacti un informe que es traslladarà a Educació.
Ambdues responsables del departament han admès que caldrà cercar la fòrmula per fer que aquestes tardes lectives siguin compatibles amb l'inici del curs escolar la primera setmana de setembre.
En aquest sentit, han estat taxatives respecte la possibilitat que es reconsideri la data de retorn a les aules. "Podem parlar de com han de ser les tardes i del dia concret en què començarà el curs, però no està sobre la taula debatre si ha d'arrencar el 12 com antigament o la primera setmana de setembre”, ha advertit Mora que ha defensat que s’ha demostrat que l’avançament del calendari és una bona mesura per a l’alumnat.
Tot i que ha explicat que caldrà analitzar totes les possibilitats, s'ha mostrat convençuda que hi ha marge per arribar a un acord perquè "hi ha una forquilla d'entre 176 i 178 dies lectius que es pot moure i pot encaixar-se perquè no se superi el que marca la Llei d'Educació de Catalunya".
Per la seva banda, Patrícia Gomà ha admès que són conscients que la proposta sindical passa per endarrerir el calendari. Tot i això, ha advertit que parlar les coses “no vol dir que tothom hi hagi d’estar d’acord” i ha afegit que “al final és el departament el que impulsa les polítiques educatives”.
A més, ha assegurat que aquest canvi en el calendari “no suposa cap modificació de les condicions laborals” dels professionals d’aquest sector. “Ens encantaria acordar amb els sindicats aquestes qüestions del calendari però no estem sotmesos a que ens les hagin de validar”, ha indicat.
També s’ha referit a la polèmica al voltant del mes de juliol i ha recordat que aquest és “un mes laboral”. Ha dit que cada cop hi ha més formació continuada al llarg del cus i que l’any passat ja es van dur a terme els nomenaments a finals de juny per agilitar les tasques organitzatives dels centres. Alhora ha considerat que “hi ha temps suficient” per a preparar el curs entre juliol i setembre.
