La xarxa de radars d'alta freqüència comptarà amb 7 antenes que detecten la direcció del corrent marí superficial des de la línia de la costa fins a 80 km de mar endins.
Això servirà per millorar la gestió pesquera i optimitzar les rutes de navegació. També ajudarà a les tasques de recerca de persones en cas de naufragi.
Amb aquesta inversió, el Departament d'Acció Climàtica vol començar a desplegar les competències oceanogràfiques. Per fer-ho, preveu destinar-hi més de 20 milions d'euros en 6 anys.
A finals del 2022 es va instal·lar la primera de les antenes de la xarxa de radars al cap de Creus, que estava cofinançada pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca. Aquest radar ja està en funcionament i aquest passat mes de febrer s'ha posat en marxa la segona de les antenes al cap sa Sal de Begur.
Al llarg d'aquest any entraran en funcionament els dels ports d'Arenys de Mar, Barcelona i Ginesta-Sitges. L'any que ve, la xarxa es completarà amb dos antenes al port de Segur de Calafell i al far de Tossa de Mar.
Cada 30 minuts els sensors actualitzaran les dades que recullin els radars i permetrà saber la direcció i l'alçada de les onades. Aquest conjunt de radars suposa una inversió de 5,5 milions d'euros i tindrà una aplicació a diversos camps.
En l'àmbit de la navegació, la informació que generi la xarxa de radars permetrà optimitzar les rutes que es facin i, per tant, minimitzar els consums de combustible. En la gestió pesquera, es podrà millorar la predicció de dispersió d'organismes marins (com ara el transport superficial de nutrients, el plàncton o les marees roges).
A més, dins de les activitats recreatives es podrà fer un sistema de modelització i alerta de dispersió de contaminants o organismes que poden provocar problemes de salut.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha explicat que amb aquesta xarxa de radars Catalunya "serà la regió europea amb un major control" dels corrents marítims. En aquest sentit, Jordà ha assegurat que el país té molta superfície marítima i el Govern ha decidit començar a desplegar les competències en matèria oceanogràfica per tal de tenir "més informació" i, a la vegada, generar més recerca en aquest medi aquàtic.
En paral·lel a la xarxa de radars, el departament invertirà 14 milions d’euros per oferir serveis d’oceanografia operacional, addicionalment al servei d’assessorament en matèria de pesca que ja ofereix. En particular, proporcionarà mesuraments, anàlisis i prediccions de variables com ara el nivell del mar, la temperatura, la salinitat, els corrents marins i l’onatge de tot el litoral català a les administracions, als sectors econòmics i a la societat en general. Aquest conjunt d’inversions estan cofinançades per projectes europeus.
Per altra banda, la xarxa proporcionarà informació amb una resolució i abast que no hi havia fins ara. Això permetrà que els centres de recerca tinguin dades de molt de valor per avançar en projectes d'investigació relacionats amb l'àmbit oceanogràfic.
També es farà un seguiment del canvi climàtic i es millorarà la gestió de la costa, ja que l'augment del nivell del mar, les onades i els corrents juguen un paper clau en el moviment de sorra de les platges o les inundacions en zones de poca alçada.
A més, el Departament d'Acció Climàtica vol complementar la xarxa de radars amb un conjunt de boies oceanogràfiques. El Departament treballa en coordinació amb el Servei Meteorològic de Catalunya dins de la Comissió d'Oceanografia Operacional de l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICTAMAR) en el disseny i la planificació de la xarxa de boies.
Aquest divendres la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha estrenat la nova embarcació Mar de Ponent, al port del Port de la Selva. Es tracta d'una patrullera d'inspecció que ha costat mig milió d'euros i que s'ha construït de forma cofinançada amb el Fons Europeu Marítim i de la Pesca.
Aquesta embarcació compta amb noves tecnologies de navegació i permetrà fer un seguiment, control i inspecció de la pesca i les activitats marítimes recreatives. De fet, és la única que té la Generalitat amb els equips per a controlar activitats pesqueres.
Hi ha un virador per comissar xarxes i altres estris que es facin servir de forma il·legal o furtiva i visors nocturns i tèrmics per vigilar durant la nit de forma segura. També es podran fer tasques de rescat i recerca.
Jordà ha assegurat que l'embarcació permetrà recollir "mostres d'aigües i sediments" que posteriorment s'analitzaran en investigacions científiques. L'embarcació té 13 metres de longitud i una mànega de 3,5 metres d'amplada. Això permetrà que s'assoleixin velocitats punta de 33 nusos.
El port base previst per a la Mar de Ponent serà el port de Vilanova i la Geltrú. No obstant, donarà servei a la meitat sud del litoral de Catalunya i tindrà la possibilitat de romandre llargues estades en altres indrets d’acord amb les necessitats del servei.
