Durant 2 anys i 4 mesos, Medinyà va tornar a ser poble. Però el Tribunal Constitucional (TC) i l'aplicació del 155 van tirar per terra tot allò que, durant temps, s'havia construït des del municipi i que el Parlament de Catalunya va avalar.
Al juny del 2015, el Parlament aprovava, amb 118 vots a favor i només 8 en contra (els vots de Cs), la proposició de llei que recuperava l'autonomia municipal.
Es restituïa així una situació que s'havia allargat durant més de quatre dècades. Perquè Medinyà ja havia estat poble, però al 1972 un decret franquista el va annexionar amb Sant Julià.
L'alegria va durar poc. El PP, que casualment havia votat a favor de la llei al Parlament, va recórrer la segregació davant del Constitucional i el setembre del 2017 la sentència de l'alt tribunal va estroncar les aspiracions de Medinyà. I l'aplicació del 155, que arribaria just un mes després, no va deixar cap marge: la comissió gestora es va veure forçada a desaparèixer. Les comarques gironines tornaven a tenir 221 municipis.
Sant Julià de Ramis, però, no es queda de braços plegats i torna a liderar el procés per aconseguir que Medinyà sigui un poble independent. L'alcalde, Marc Puigtió, ha explicat que busquen complicitats dels partits polítics a Madrid: "La intenció és deixar una via oberta i ara tenim la possibilitat de parlar amb tots els partits amb representació catalana per buscar una via i trobar alguna fórmula perquè Medinyà torni a ser poble". Les reunions entre els grups municipals i representants dels partits a Madrid seran aquest dimecres.
"Tothom té clar que Medinyà ha d'acabar sent poble però cal trobar la fórmula. La Generalitat, després de la sentència, no té eines i per això anem a Madrid, a buscar aquesta excepció que ens puguin proporcionar des del govern espanyol. Esperem que ens escoltin i ens ajudin", ha afegit Puigtió.
Sant Julià recorre a l'Estat després de rebre l'informe de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat que conclou que les circumstàncies que van fonamentar la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la llei aprovada pel Parlament "es mantenen en l'actualitat". La sentència subratllava que Medinyà no compleix amb els requisits bàsics que fixa la llei espanyola Reguladora de les Bases de Règim Local per ser un poble segregat perquè té menys de 5.000 habitants.
La Generalitat obre la porta a trobar opcions de gestió descentralitzada o desconcentrada amb la futura llei de Govern Locals, que actualment està en procés de redacció, però que haurà d'estar condicionada a la normativa estatal. Puigtió adverteix, però, que aquest és un procés que "es pot allargar molt" i, per això, advoca per explorar les possibilitats d'un acord amb l'Estat per reactivar el procediment i trobar una solució.
L'alcalde ha recordat que és una postura de consens tant a Sant Julià de Ramis com a Medinyà i que, de fet, el ple del juliol del 2018 ja va adoptar l'acord de "refermar la voluntat i el compromís per seguir portant a terme tots els passos necessaris amb les institucions implicades perquè Medinyà torni a esdevenir un municipi independent".
