L'any passat es van generar a Catalunya 3,8 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia (509 kg/hab/any), una mica per sobre de la mitjana europea, que se situa en 482 kg/hab/any.
Unes xifres situades a nivells similars als de Finlàndia, França o Holanda. Tot i que la generació de residus municipals va augmentar un 3,3% respecte al 2016, el producte interior brut havia incrementat un 4,40%.
Pel que fa a l'augment del 7% de la recollida selectiva, els responsables de l'Agència de Residus de Catalunya l'atribueixen a la major conscienciació ciutadana, a l'efecte de les campanyes de sensibilització, l'increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals, a la implantació de sistemes de recollida més eficients i a la pujada del cànon dels residus municipals, establert el 2017 en 30€/tona destinada a l'abocador i que actualment se situa en 35,6€/tona.
L'increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es farà de forma progressiva i continuada fins l'any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l'abocador i de 25 €/tona si s'incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió menys sostenibles.
Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que més ha augmentat és la del paper i cartró, amb un 12,30%; seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l'orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d'orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d'envasos lleugers.
Amb tot, la recollida de les restes orgàniques, la fracció clau per a l'èxit del model, ha patit un estancament des de 2012. Com passa amb les altres fraccions valoritzables, per garantir un tractament adequat cal que aquests residus tinguin la màxima qualitat possible.
La qualitat de l'orgànica a Catalunya està al voltant d'un 12% d'impropis –materials presents en aquesta fracció i que no són compostables– mentre que l'objectiu fixat per al 2020 és d'un màxim del 10%.
La fracció que presenta més impropis és la dels envasos lleugers, amb un 30,3% de materials que no s'haurien d'haver llançat al contenidor groc. Per contra, les del vidre, amb un 2% d'impropis, i del paper i cartró, amb un 6%, són les que la ciutadania separa millor. En total, la recollida selectiva neta queda situada en el 32%.
Nou comarques catalanes, dues més que el 2016, han recollit més del 50% dels residus de forma selectiva. Han estat, començant per les de millors resultats, Osona, la Terra Alta, el Pallars Sobirà, el Moianès, la Segarra, el Montsià, el Priorat, la Conca de Barberà i l'Alt Urgell. Osona, que encapçala el rànquing, arriba a recollir selectivament més del 60% dels residus, un 20% per sobre de la mitjana, i aconsegueix d'aquesta manera la recollida selectiva previst pel 2020.
Aquests nivells es donen, sobretot, gràcies a la implantació de sistemes altament eficients de recollida selectiva. És el cas de la recollida porta a porta, que realitzen 158 municipis catalans. Les previsions apunten que el 2019 en seran més de 200.
El 2017 es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 0,91% més que l'any anterior. El 28,1% ha anat directament a l'abocador, el 12,2% a incineració i el 59,7% s'ha destinat a tractaments mecànics i biològics abans de dur el rebuig al dipòsit o a valoritzar energèticament.
Pel que fa als residus i rebutjos que han anat a l'abocador, el 2017 han estat el 36,9%, mentre que el 2016 van ser el 39,3%. Des de 2014 aquesta quantitat s'ha anat reduint per l'efecte de l'increment del cànon. L'objectiu europeu del 2030 és que només el 10% dels residus vagin a abocador.
A les deixalleries, continuen arribant molts residus 'canibalitzats', és a dir, que se'ls han sostret prèviament els recursos de valor econòmic que contenen, sobretot alguns metalls com el coure.
L'Agència de Residus de Catalunya calcula que el nivell de recollida selectiva bruta, quantificat en un 40%, pot ser una mica superior, i ha estudiat l'impacte de les sostraccions de materials als contenidors, en especial, de paper i cartró. Segons els càlculs, l'any passat es van sostraure unes 166.591 tones de paper i cartró. Si s'afegeixen al còmput total de dades, la recollida selectiva arribaria, com a mínim, al 42%.
El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha demanat "màxima col·laboració ciutadana" per millorar els nivells de reciclatge i ha apuntat que volen que estigui recompensada amb sistemes de pagament més just. "Un ciutadà que pugui pagar menys si recicla més canviarà segur els seus hàbits. Aquell descregut del reciclatge l'abraçarà fervorosament", ha afirmat Tost, que ha explicat que el setembre començaran els treballs d'elaboració de la nova Llei de residus i recursos que preveu incorporar instruments perquè els ajuntaments puguin per fer front a la gestió sostenible dels residus.
Un dels reptes és "trencar l'anonimat" de les deixalles per poder introduir una taxa d'escombraries "justa", "individualitzada". Una taxa que ja apliquen, ha assenyalat el director de l'ARC, Miravet, Rasquera (Ribera d'Ebre), Argentona (Maresme) i, des del gener d'aquest any, Vilablareix (Gironès) i Riudecanyes (Baix Camp), amb sistemes diferents, com cubells amb xip o bosses identificades.
Tost ha assenyalat la importància de millorar els sistemes de recollida selectiva a les ciutats amb més població, i que per tant són les que generen més residus, per aconseguir els objectius europeus.
El director ha subratllat que un gruix important d'aquestes ciutats de més de 60.000 habitats s'han quedat "bloquejades" entre el 25 i el 30% de recollida selectiva, amb la principal excepció de Girona, amb el 49%. A Barcelona se situa en el 35,47%; a Lleida, en el 31,37% -amb un "salt important" respecte al 2016 després de millorar la recollida dels grans productors, ha destacat Tost- i a Tarragona, en el 30,83%.
