L'escultura cedida al Museu d'Història de Girona (MHG) prové d'una casa del carrer de les Olles que al segle XIX acollia la Societat Recreativa Las Odaliscas.
A l'escala tenia una capelleta on va situar-se la talla de sant Cristòfol. Per la seva festivitat, el dia 10 de juliol, la imatge s'ornamentava i al seu davant s'hi feien ballades de sardanes.
Diverses vicissituds, i el temps de Guerra Civil i postguerra, van fer que la talla es diposités i salvaguardés dins una casa veïna. És d'aquí on n'ha sortit per anar al Museu d'Història. La donació l'han feta els propietaris actuals de l'habitatge, Margarida Casadevall i Josep Maria Casadevall.
Tot i que s'hagi pogut tirar enrere en el temps i saber tant la ubicació com la història de la talla a partir dels primers anys del segle XX, es desconeix tot el que fa referència als segles anteriors (l'emplaçament original de la imatge, els comitents, la data concreta en què es va tallar o l'autoria).
Segons el professor de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix, però, allò segur és que l'obra "cal datar-la a principis del segle XVI i que va ser feta per un bon escultor".
Tot i presentar una policromia moderna, és probable que amagui els colors originals, fet que n'indica l'ús cultural continuat que va tenir. Les característiques iconogràfiques de la imatge obeeixen al mateix patró simbòlic que des de l'antiguitat es va atribuir a sant Cristòfol: un home fort i gegantí, que porta el nen Jesús a l'espatlla i que l'infant, al seu torn, aguanta en una mà una bola que simbolitza el món (símbol de qui carrega els pecats de la humanitat).
A les seves mans, el sant porta un bastó llarg del qual n'ha brollat -com diu la llegenda- una branca de palmera. A més, als peus hi ha la figura d'un pelegrí, amb un fanal que guia el sant cap al camí de la llum i la fe veritable.
Segons els experts, la talla de fusta és "una imatge de gran interès iconogràfic i artístic, sobretot per les dimensions i el bon estat de conservació que presenta". El fet que sigui de fusta massissa i plana pel revers reforça la idea que es tractava d'una peça pensada per ser vista frontalment. "La torsió del cos, el naturalisme en la recreació de les dimensions del gegant Cristòfol, la relació entre les dues figures, etc, la converteixen en una peça destacadíssima del patrimoni escultòric conservat a Girona en el context dels primers anys del segle XVI", assenyala Miralpeix.
Arreu del Barri Vell de Girona s'hi observen, encara, capelletes o fornícules que aixopluguen imatges religioses a les quals, per tradició i per sentiment d'espiritualitat popular, els gironins i gironines s'hi ha encomanat des de temps pretèrits. Hi ha marededeus, com la del portal de Sobreportes, i santes i sants diversos, com la santa Anna de l'inici del carrer de Ballesteries o el sant Llorenç del carrer de la Força.
Precisament, resseguir aquests vestigis patrimonials, esbrinar-ne l'origen i la datació, i poder-ne explicar la història és un dels projectes del Museu d'Història de Girona. Per fer-ho possible, la tasca se centra en documentar prèviament la història de les figures, l'advocació de les capelletes i el destí de la majoria de les imatges que contenien.
Ara, el MHG intentarà esbrinar més informació de la talla de sant Cristòfol. La peça també es restaurarà per acabar-se exposant. Més endavant, formarà part del relat de la història de Girona durant l'època moderna (exposant-se en una sala que es remodelarà properament).
Sant Cristòfol era venerat a Girona i a molts altres indrets de Catalunya des d'època molt antiga, però sobretot, durant l'edat mitjana i moderna. Per la llegenda que envolta la seva vida, és el patró dels qui viatgen, que busquen la seva protecció contra les adversitats de la climatologia o les persones de mala voluntat. Per això, ja en època contemporània, el sant també s'ha assimilat al patró dels conductors de vehicles.
Precisament, per la virtut inicial de protegir qui emprèn un viatge i servir al més poderós, les seves imatges es posaven als portals i portes de sortida i entrada de les ciutats. Així devia ser a Girona, on segons el llibre d'Anna Sánchez 'Sant Cristòfol a Girona; una capella, un portal, i un carrer' (2007) hi hauria hagut diverses imatges del sant ubicades en diferents punts de la ciutat antiga.
