L'origen de la causa és una querella interposada per l'advocat Benet Salellas en representació d'un policia que hauria resultat perjudicat arran dels nomenaments que es van fer per substituir l'inspector a Vidreres.
Al mes de gener, el Jutjat d'Instrucció 4 de Santa Coloma de Farners -que és qui porta la causa- va tancar la investigació i hi va veure indicis de delictes de prevaricació i usurpació de funcions.
En aquella resolució, el jutjat situava l'inici de les suposades irregularitats a l'agost del 2020, quan l'aleshores inspector de la Policia Local va sol·licitar una comissió de serveis per marxar a un altre destí.
El jutjat recollia que l'alcalde de Vidreres, Jordi Camps, s'hauria posat d'acord amb l'inspector i els altres dos investigats -l'actual cap del cos i un agent- per nomenar-los caporals, tot i que no tenien prou antiguitat per ser-ho.
A partir d'aquí, i després que s'hagués detectat aquesta "irregularitat", el jutjat argumentava que s'havien anat succeint decrets i contra decrets per solucionar la situació i convocar un procés de selecció. Al final, un d'aquells agents va acabar essent nomenat nou cap de la Policia Local de Vidreres (i actualment, continua comandant el cos).
La decisió del jutjat d'instrucció deixava l'alcalde, l'actual cap de la Policia Local, l'exinspector i l'altre agent a un pas de judici. Tots ells van recórrer la decisió davant l'Audiència de Girona, sol·licitant que s'acordés el sobreseïment de les actuacions. I per tant, la causa contra ells s'arxivés.
Ara, però, l'Audiència ha desestimat tots aquests recursos. D'entrada, la interlocutòria que ha emès la Secció Tercera recull que aquella que va emetre el jutjat d'instrucció és "un mer judici de probabilitat de naturalesa incriminatòria, que delimita l'àmbit del procés". "El jutge es limita a recollir uns fets que entén acreditats de manera indiciària, perquè siguin les acusacions les que els qualifiquin com creguin oportú", diu en referència als suposats delictes de prevaricació i usurpació de funcions.
En relació a la prevaricació, però, la Secció Tercera conclou que "en aquest moment processal, no es pot descartar amb la contundència necessària" que l'alcalde de Vidreres, "amb la col·laboració necessària" de l'exinspector, signés els nomenaments dels caporals "per afavorir-los" i essent conscient d'aquesta "injustícia".
I pel que fa a la usurpació de funcions, de la mateixa manera, l'Audiència de Girona també recull que no es pot descartar que s'hagués comès aquest delicte, perquè hi ha "indicis" que els dos investigats -en aquest cas, l'actual cap i l'altre agent- "van fer funcions dins la Policia Local de Vidreres que anaven més enllà de les que els hi corresponien".
Com a exemples, la Secció Tercera recull que els quadrants demostrarien que tindrien horaris diferents a la resta de la plantilla. O que hi ha testimonis que van declarar que, "de facto", l'agent que després va accedir al càrrec ja "actuaria com a cap de la Policia Local" sense que se l'hagués nomenat.
Per això, l'Audiència de Girona rebutja sobreseure la causa contra els quatre investigats. I en conseqüència, la querella contra l'alcalde de Vidreres, l'actual cap de la Policia, l'exinspector i l'altre agent pels nomenaments irregulars al cos arribarà a judici.
