En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

La pedrera que ha reprès l'activitat a Ullà, al Baix Empordà. / Foto: Ariadna Reche (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Des de fa uns dies, els veïns i veïnes d'Ullà i Bellcaire d'Empordà veuen circular camions que entren i surten de l'antiga pedrera.

Una situació que ha posat en alerta els ecologistes de la zona, agrupats a l'entitat Gent del Ter, que estan preocupats pels efectes que tindrà la reobertura de la pedrera Mas Blanc per l'entorn. "Això pel territori és nefast", es queixa el portaveu de Gent del Ter, Pere Llos, que sosté que està "dins del parc natural del Montgrí".

La pedrera va estar en funcionament durant gairebé 40 anys. En concret, se'n va extreure roca entre el 1975 i el 2012, quan una sentència del Tribunal Superior de Justícia la va obliga a tancar i a restaurar l'entorn natural. Més d'una dècada després, Àrids Bofill (l'empresa que va adquirir-ne la titularitat el 2021) s'ocuparà de la restauració i reforestació d'aquest espai. Tanmateix, des de Gent del Ter denuncien que "pretén extreure més pedra" del massís i insisteixen a dir que "no tenen permís per fer-ho".

Des de l'Ajuntament d'Ullà, però, asseguren que "l'empresa encara té permís de Mines per fer voladures controlades i extreure més pedra". L'alcalde d'Ullà, Josep López, afirma que "la pedrera té uns drets adquirits i l'Ajuntament no té potestat per tancar-la". Àrids Bofill també té permís -aquest de l'Ajuntament- per matxucar les pedres a les instal·lacions de Mas Blanc.

El portaveu de Gent del Ter està convençut que "el millor que es pot fer és deixar-ho com està" perquè, assegura, "la pedrera ja s'està restaurant per si mateixa" i que "no cal abocar-hi res". Un posicionament que compateix amb SOS Costa Brava. El seu vicepresident, Pau Bosch, denuncia que "amb l'excusa de tapar la ferida provocada durant més de 30 anys d'explotació de la pedrera, l'empresa concessionària preveu guanyar molts diners per abocar-hi milions de tones de runa".

Bosch assegura que, segons un càlcul de la federació, "l'empresa pot trigar 30 anys més a omplir el forat" i que la represa d'activitat "tindrà un greu impacte ambiental per la contaminació per soroll, la pols en suspensió i l'atropellament de fauna pel pas de camions". A més, el vicepresident de SOS Costa Brava alerta que "recuperar la concessió d'extreure pedra, com preveu l'empresa, pot agreujar aquest impacte".

El portaveu de Gent del Ter detalla que l'espai compta, gràcies als anys d'aturada, amb espècies amenaçades com "l'abellerol, el pardal roquer, la merla blava i l'àguila cuabarrada" que es podrien veure afectades amb la represa de l'activitat. El vicepresident de SOS Costa Brava afegeix que "la pedrera està ubicada, majoritàriament, dins del parc natural del Montgrí". A més, recorda que forma part de la Xarxa Natura 2.000 "pel seu interès geològic, faunístic i florístic".

Des de la plataforma ecologista Gent del Ter asseguren que estan "interessats a saber quin interès té reobrir la pedrera" i lamenten que, a més, els camions que s'hi desplacen obligaran a modificar les vies de la zona. "Els camins que hi ha aquí no estan habilitats per camions de gran tonatge i caldria obrir noves vies, malmetent el territori", denuncia Llos.

El 2021, l'Ajuntament d'Ullà va aprovar un decret d'alcaldia que preveu que l'empresa aboni un cànon fix cada any per restaurar i reforestar la pedrera, i un variable que anirà a raó de 0,20 euros per tona de runa que s'entri a la instal·lació. Un benefici que des del consistori expliquen que "es revertiria en polítiques ambientals per Ullà".

En resposta a això, el portaveu de Gent del Ter sosté que "l'excusa de l'Ajuntament" per permetre la reobertura de la pedrera és precisament que aquests "vint cèntims que l'empresa pagarà per tona, s'aplicaran a la restauració del medi".

Llos denuncia que "no té cap sentit" i que "el millor és no fer res perquè el Montgrí ja es recupera sol". L'ecologista està convençut que "el negoci per l'empresa és abocar-hi runa i extreure pedra"; una activitat per la qual, segons el portaveu, "no tenen permisos, però que han manifestat que faran".

Jaciments fòssils i d'activitat humana

Per la seva banda, l'arqueòleg i catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Estévez, diu que "sobta molt que es torni a engegar una pedrera perquè el Montgrí està ple de jaciments". El també membre del Fòrum l'Escala-Empúries alerta que "hi ha restes de fauna fòssil del quaternari i, amb tota seguretat, de les primeres civilitzacions humanes de Catalunya".

Per aquest motiu, considera que "abans de començar els treballs de restauració, s'hauria de fer una acció preventiva per veure quin és l'abast absolut d'aquests jaciments". Puntualitza que, de fet, "ja es coneixen i estan catalogats al catàleg del patrimoni arqueològic de Catalunya". Estévez és del parer que "si es decideix restaurar" el forat, caldrà fer "un seguiment continuat de tot el que es vagi fent" per preservar el patrimoni geològic del massís.

Els ecologistes i el parc natural es reuniran el 3 de juliol per tractar la qüestió. Fonts del parc asseguren que veuen amb mals ulls la reobertura de la pedrera i detallen que s'està elaborant un informe de les afectacions que podria tenir la represa de l'activitat de Mas Blanc per fer-lo arribar a Acció Climàtica.