La Taula Nacional de l’Aigua s’ha constituït en un acte que s'ha celebrat al Palau de Pedralbes de Barcelona.
Es tracta d’una eina amb una trentena d’entitats participants entre administracions, agrupacions agràries, sindicats, organitzacions empresarials, ambientals, turístiques, de recerca i socials.
L’objectiu és que esdevingui un espai de debat sobre els usos de l’aigua en el context de canvi climàtic i que permeti crear un marc de col·laboració entre els agents implicats per garantir un ús més eficient i sostenible dels recursos hídrics.
La taula és una de les accions que figuraven a la proposta d’acord de la cimera de l’aigua que es va celebrar el passat mes de març i que el Govern va assumir com a compromisos propis, malgrat que no es va poder arribar a una entesa entre els grups parlamentaris.
El president del govern, Pere Aragonès, ha dit a la sessió constitutiva d’aquest dilluns que és un punt de partida per “avançar” en els objectius fixats, i que aquests esdevinguin les bases del futur Pacte Nacional de l’Aigua. Està previst que aquesta primera trobada serveixi per organitzar nou grups de treball específics, cadascun d’ells enfocat a un àmbit diferent per tal que cada sector pugui definir quin és el seu pla de millora de l’ús de l’aigua.
“Hem de preparar-nos per canviar la manera de produir, d’aconseguir i també de consumir aigua”, ha subratllat Aragonès, que ha alertat que els propers anys hi haurà un 15% menys de precipitacions de mitjana i una pujada de l’escalfament global. El president ha apuntat que l’aigua que es consumeix “no cau del cel” i ha explicat que molts dels recursos hídrics que es fan servir a Catalunya es produeixen en dessaladores o plantes potabilitzadores.
Aragonès ha assegurat que el Govern fa “molts” mesos que treballa per minimitzar els efectes de la sequera. De fet, el president ha expressat que fa 22 mesos que es va activar el pla de sequera i que aquesta “anticipació” ha permès “endarrerir” 6 mesos la fase d’excepcionalitat de les conques internes, que són les que gestiona la Generalitat.
Tot i això, el president ha afirmat que cal continuar treballant per acordar noves mesures a llarg termini. Aragonès ha recordat que en aquest moment hi ha programada una inversió de més de 2.400 milions d'euros del 2022 al 2027 en conques internes per dotar al territori d'infraestructures necessàries per doblar el volum d'aigua regenerada.
El president ha destacat també que el Govern està “millorant” les estacions de tractament d’aigua potable i les dessaladores del Llobregat i la Tordera, i ha dit que té previst fer-ne de noves, com la del Foix. Pel que fa als municipis, Aragonès ha assegurat que aquests disposaran d’una ajuda de 50 milions d'euros per millorar el sistema d’abastament d’aigua. A més, el pla preveu accions per millorar l’eficiència dels canals de reg a l’àmbit de l’Urgell i al Segarra Garrigues.
Aragonès ha reconegut que part de la gestió que “no depèn” del Govern i ha reiterat la seva voluntat d’arribar a acords amb l’Estat. L'executiu català s’ha compromès a finançar un 60% dels 1.200 milions d'euros per modernitzar Canal Urgell.
Fonts del Govern s’ha mostrat “molt esperançats” en acabar la reunió i han assegurat que hi ha voluntat d’acord per part de les 31 entitats que han assistit a la Taula. Els portaveus es tornaran a reunir el mes de setembre i, a partir de llavors, cada tres o quatre mesos per continuar treballant conjuntament. Les mateixes fonts apunten que els resultats es veuran en un any, quan es podran establir les bases del Pacte Nacional de l'Aigua. Les entitats que no han estat representades es podran inscriure durant el mes de juliol a les comissions sectorials o de territori establertes.
L’objectiu és “clonar” l’experiència de la Taula del Ter, que tot i que els seus resultats no van ser vinculants, s'han anat complint. Per ara, la voluntat de la comissió és recollir les dades per identificar les necessitats hídriques per sectors i la tendència de consum, així com les possibilitats d’estalvi.
El portaveu de l’Aigua és Vida, Dante Maschio, ha celebrat la constitució de la Taula Nacional de l’Aigua i ha demanat als dirigents que deixin de banda els interessos particulars i prioritzin un model de país sostenible. L’entitat ha entregat un document d'una plataforma d'entitats amb 43 propostes acordades a la cimera social per la sequera celebrada a Girona.
Maschio ha explicat que entre les demandes hi ha garantir els cabals ecològics, que s’han vist reduïts un 40% des del 2006; abordar el model de privatització de l’aigua, i diversificar el model d’abastiment de recursos hídrics: “No es pot apostar tot a la dessalinització, també és necessari apostar per al reaprofitament de les aigües grises i pluvials”, ha dit el portaveu. SOS Costa Brava, Greenpeace i Ecologistes en Acció són algunes de les entitats que formen part de la plataforma.
L’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) també ha rebut “positivament” la constitució de la Taula. L’entitat espera poder aportar propostes per fer front a la sequera i prioritzar els usos fonamentals de l’aigua. L’associació, que integra 71 municipis, ha destacat que només el 22% dels municipis rep aigua d’operadors públics i ha subratllat que cal regular amb “urgència” l’”excessiva” demanda d’aigua. L’AMAP ha insistit també en la necessitat de mantenir l'autonomia i la competència dels municipis i les entitats locals en la gestió de l'aigua.
