El 14 d'octubre del 2019 el Suprem feia pública la sentència del procés i més de 8.000 persones es van concentrar a Girona, en una protesta que es va convertir en manifestació i es va desplaçar fins a l'estació de trens.
Allà, un miler de manifestants salten a les vies del tren convencional i avancen en direcció sud. A l'altura de Mas Xirgu, unes 500 persones tallen la tanca de l'AVE i envaeixen les vies. S'hi estan fins gairebé les quatre de la tarda.
Aquella protesta ha derivat en un judici per desordres públics. A la causa, però, tan sols hi ha una única encausada: Carla Costa, una de les cares visibles del moviment independentista a Girona. La fiscal assegura que formava part del grup que va envair les vies, tant del tren convencional com de l'AVE, i que en aquestes últimes va cremar-hi "barricades" (palets, branques i pneumàtics).
La causa contra Carla Costa gira, sobretot, al voltat d'un vídeo on ella apareixeria entre els manifestants. Unes imatges que van gravar-se quan la protesta avançava cap a Mas Xirgu i els centenars de persones caminaven per sobre les vies del tren convencional.
De fet, aquesta és la principal prova de càrrec que esgrimeix la fiscalia. I en gran part, la manera com es van obtenir aquestes imatges, i com a partir d'elles va identificar-se Carla Costa, és el que ha centrat el judici que s'ha celebrat al Penal 5 aquest matí.
Els Mossos d'Esquadra que aquell dia van comandar el dispositiu, i un altre agent que anava de paisà i seguia els manifestants a certa distància, han assegurat que no van veure l'acusada. De fet, han explicat que era gairebé "impossible" distingir les cares, perquè els qui van accedir a les vies de l'AVE anaven "encaputxats".
A Carla Costa, segons s'ha explicat al judici, els mossos la van identificar a posteriori. La policia va creuar les imatges del vídeo amb les de dues fotografies seves. En una d'elles, com a portaveu del col·lectiu La Forja, Carla Costa estava fent unes declaracions davant l'Ajuntament de Girona.
L'altra imatge corresponia a un fitxer de la Policia Nacional. Els seus agents l'havien fitxada el gener d'aquell any, en el marc de les detencions que van derivar en la campanya #21Raons, on també es van arrestar els alcaldes de Celrà (Gironès) i Verges (Baix Empordà).
Durant el judici, els mossos que van estudiar les imatges han assegurat "de manera moderada" que Carla Costa era entre els manifestants que van tallar les vies. En concret, a l'hora de comparar similituds i diferències entre el vídeo i les fotos, en una escala que s'estén entre el -4 i el 4, la policia va concloure que Costa es trobava al 2. "Nosaltres, però, no fem percentatges", han assegurat els mossos, quan la defensa els ha demanat si podien assegurar que era ella al 100%.
La vista al Jutjat Penal 5 de Girona ha durat tot el matí. Entre d'altres, perquè com que fallava el sistema de videoconferència, s'ha hagut de celebrar a batzegades (per les dificultats que hi havia de connexió, que han obligat a suspendre-la durant més d'una hora).
A més, en un principi, tampoc s'havia citat cap representant d'Adif perquè refermés la reclamació pels danys que van patir les vies de l'AVE. Unes destrosses que la fiscal xifra en més de 34.000 euros. Al final, qui s'ha presentat al judici ha estat una advocada, a qui l'administrador estatal havia donat poders, simplement per assegurar que Adif reclamava pels danys. Perquè ni sabia a què corresponien, ni tan sols el dia en què havien tingut lloc.
Després dels testimonis i perits, l'acusada -que havia de declarar en darrer lloc- s'ha acollit al dret a no fer-ho. La fiscalia ha mantingut la petició de 2 anys i mig de presó contra Carla Costa per desordres públics. Durant el seu informe, la fiscal ha subratllat que aquell dia l'acusada va actuar "emparada" per la presència de la resta de manifestants. "Ningú passeja per les vies amb l'objectiu de paralitzar la circulació de trens, com així va ser, si no té la seguretat que l'acompanya un grup gran", ha sostingut.
La fiscal ha recordat que, tot i que inicialment hi havia dos joves més investigats pel tall dels trens, al final la causa s'ha dirigit només contra Carla Costa perquè ella és l'única "a qui s'ha pogut identificar". En els altres dos casos, el procediment es va arxivar. Per al ministeri públic, a més, la "projecció" que s'ha donat al judici -a través de la campanya 'Carla Absolució'- i la concentració davant dels jutjats evidencia "la vinculació" de Carla Costa amb la protesta d'aquell 14 d'octubre.
A més de la presó, la fiscal reclama que l'acusada hagi d'indemnitzar Adif amb 34.152,25 euros pels danys que la protesta -sobretot, l'incendi a les vies- va provocar a la infraestructura de l'AVE. El ministeri públic també ha recordat que la invasió de vies va obligar a suspendre catorze trens de llarga i mitja distància i va provocar retards a 37 combois més (tant AVE com regionals o de mercaderies).
L'advocada de l'acusada, Montse Vinyets, ha sol·licitat l'absolució de Carla Costa. Per a la lletrada, se l'ha assenyalada fent servir tot d'estratègies "retorçades". Sobretot, Vinyets ha posat en dubte la validesa del vídeo que hauria servit per identificar-la (perquè no ha quedat clar de quina manera la policia va obtenir-lo).
A més, s'ha estranyat que la fiscalia tampoc hagi citat com a testimonis els dos joves que també haurien pres part a la protesta (i per a qui es va arxivar la causa). L'advocada també ha posat en relleu que cap dels mossos que aquell dia van formar part del dispositiu, i que van ser al tall de les vies, haguessin vist Carla Costa entre els manifestants.
Per últim, Montse Vinyets ha recordat que al vídeo que la fiscalia esgrimeix com a prova de càrrec, a les imatges on hi apareixeria Costa, els manifestants caminen per damunt les vies del tren convencional. I aquí, l'advocada ha subratllat que l'Audiència de Girona, en els casos de les protestes postsentència que ha jutjat, ha recordat "per activa i per passiva" que prendre part en una manifestació no és sinònim de cometre un delicte.
El judici al Penal 5 ha quedat vist per a sentència. Des de primera hora del matí, però, a l'exterior dels jutjats s'han concentrat desenes de persones per donar suport a Carla Costa. Entre d'altres, representants polítics i d'entitats com Òmnium, La Forja, l'ANC, Alerta Solidària o el SEPC. També s'hi han apropat l'alcalde de Girona, Lluc Salellas; el diputat de la CUP Dani Cornellà, i l'exalcaldessa Marta Madrenas.
Abans d'entrar, Costa ha assegurat que el judici d'avui era "una farsa" i ha assegurat que, precisament, l'han assenyalada a ella perquè és una de les cares visibles de l'independentisme a la ciutat. "Allò que busquen és un responsable; com hem vist en d'altres casos, estem davant d'un procés que no busca justícia, sinó venjança, per intentar desarticular el moviment", ha afirmat.
Per la seva banda, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha lamentat "el dolor" i "la incertesa" que ha viscut l'encausada, a qui el judici se li ha anat posposant, i ha refermat el seu compromís per donar suport a totes aquelles causes contra l'independentisme. "Volia ser al costat de la Carla, com a persona activista i compromesa; tant jo com alcalde, com també l'equip de govern, hi serem sempre que faci falta", ha conclòs.
