Segons ha explicat la consellera d'Educació, Anna Simó, es tracta del decret de règim lingüístic del sistema educatiu, que des d'aquest dilluns està en exposició pública i es tramitarà durant els pròxims mesos.
El decret suposa desplegar un reglament ampli que precisa, entre altres, com elaborar i revisar els projectes lingüístics de centre. També posa negre sobre blanc que la responsabilitat dels projectes recau sobre Educació i no sobre les direccions de centre i matisa que els projectes no es poden canviar amb el curs ja començat.
A banda, l'articulat també estableix com a requeriment el C2 de català per accedir a la funció pública docent a partir del curs 2025-2026. Així, el requisit no s'exigirà fins llavors i esperarà que finalitzi el procés d'estabilització actual, que acabarà el desembre del 2024. Sobre com afecta això els professors en actiu s'haurà de valorar a la mesa sindical de negociació.
D'altra banda, el decret de règim lingüístic també garanteix que tot l'alumnat assoleix la competència en tres llengües, assegura l'acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut i subratlla l'adequació del model d'immersió lingüística.
Segons la titular d'Educació, el decret pretén "donar seguretat jurídica" als centres i desplegar el títol segon de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada el 2009, que parla del règim lingüístic del sistema educatiu català.
En aquest sentit, ha admès que el decret hauria d'haver existit "des de fa anys". Per això, en fer-ho ara i desplegar la llei el nou reglament incorpora també els darrers avenços normatius: el decret llei sobre els projectes lingüístics i la llei del català a l'escola, tots dos aprovats fa poc més d'un any com a resposta a la sentència que obligava a impartir un 25% de les classes en castellà.
"El decret és un reglament i es posa més al detall els continguts", ha matisat Simó, que ha justificat que calia un decret per donar més seguretat jurídica.
El text es troba ara en període d'exposició pública i s'hi poden fer aportacions fins al 15 de setembre. La tramitació es pot allargar fins a l'abril del 2024.
Durant la roda de premsa, Simó ha denunciat "l'amenaça" que viu el català per part de governs de dreta o extrema dreta en altres regions de l'Estat, així com la "intromissió" dels alts tribunals en relació a l'escola catalana. "Veiem indispensable rearticular la defensa d'un model d'escola catalana que compartim una àmplia majoria", ha justificat.
A més, ha criticat altre cop que el TSJC "faci política entrant en campanya", després que la setmana passada el tribunal informés de tres resolucions sobre l'ús del castellà a l'escola.
La consellera ha explicat que encara no tenen les resolucions ni les sentències notificades.
Sobre un possible pronunciament del TC que declarés inconstitucional el decret i la llei sobre el català a l'escola, Simó ha dit que no afectaria el reglament que es vol tramitar.
A més del decret de règim lingüístic, el Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028 inclou altres mesures. Entre aquestes hi ha millorar la competència lingüística en català del professorat mitjançant cursos, amb 5.000 places el curs 2023-2024 i 5.500 el curs 2024-2025.
També s'introduiran nous continguts i habilitats en gestió i tractament de la diversitat lingüística al màster de professorat de secundària juntament amb el Departament de Recerca i Universitats.
Altres mesures previstes són incrementar els recursos d'acollida de l'alumnat nouvingut a partir de 2024, incentivar la formació lingüística de les famílies i crear una plataforma de continguts audiovisuals educatius en català, impulsada pel Departament d'Educació i 3Cat (CCMA).
