La demarcació de Girona te menys alumnat en l’etapa d’escolarització obligatòria per aquest curs 2023-2024. Malgrat tot, el nombre de professorat s’ha incrementat respecte el curs anterior.
La delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ha destacat que hi haurà “més professorat que mai” a la demarcació i ho quantifica en més de 140 efectius nous en comparació amb el juny.
Aquesta xifra encara és superior si es compara amb el setembre de l’any passat, quan els docents encara no havien recuperat la sisena hora que havia promés el Govern. Una vegada al gener els docents van tenir aquesta hora alliberada de les aules, es va incrementar la contractació de professorat.
Cañigueral assegura que aquesta política és una mostra de la “prioritat del Govern” amb el sistema educatiu públic del país. Per altra banda, el director dels serveis territorials d’Educació a Girona, Àdam Manyé, ha afegit que els docents cada vegada tenen més tasques i això fa que “necessitin ràtios més baixes”.
Un dels elements que treballa el Departament d’Educació amb els centres de titularitat pública és la climatització per garantir unes condicions mínimes a l’hora de fer classe en casos d’onades de calor. Si bé els 12 centres gironins que havien de rebre aires condicionats encara no els tenen instal·lats, Manyé ha garantit que les obres es faran “de seguida” ja que havien de complir amb una sèrie de tràmits burocràtics abans de fer les obres.
En paral·lel a aquestes obres, Àdam Manyé ha assegurat que “un 72% dels instituts gironins tenen eines de confort”, ja siguin amb ventiladors, perquè els han canviat els tancaments amb mètodes més aïllants o altres obres d’eficiència energètica.
El director dels serveis territorials ha defensat que el Departament d’Educació aposta per sistemes de climatització passiva en els centres públics que permeten “reduir un parell de graus” la temperatura sense la necessitat de tenir un aparell d’aire.
Aquestes accions consisteixen en renaturalitzar els entorns escolars, canviar portes i finestres amb aïllants tèrmics o apostar per la ventilació creuada. Són sistemes que ja hi són presents en els centres de nova construcció, però que també s’estan fent en aquells instituts en què no en tenen.
Manyé ha detallat que hi ha 42 accions amb un cost de 12 milions d’euros en millores d’eficiència energètica que provenen dels fons Next Generation i també una línia de 300.000 euros amb finançament del propi Departament destinats a la mateixa finalitat.
Per determinar els centres on s’ha d’actuar, tècnics d’Educació determinen la ubicació de cada centre i xifren el nivell de vulnerabilitat climàtica. Això els permet establir quins són els prioritaris per instal·lar-hi aparells d’aire o altres mètodes passius.
Aquest curs escolar també ha suposat l’estrena del curs d’infantil 2 en 17 escoles rurals de la demarcació. Es tracta de centres que tenen espai disponible i amb menys de 13 alumnes que podrien matricular-se. En el cas de ser més, l’ajuntament hauria d’assumir la construcció d’una llar d’infants perquè ja tindria prou alumnat per fer-la.
L’objectiu d’aquest projecte és garantir una “continuïtat” dels infants en aquestes escoles rurals. Fins ara, moltes famílies apostaven per portar els fills en llars d’altres pobles propers i això feia que en el moment de començar a l’escola les famílies decidissin mantenir els infants en aquests centres per no trencar les amistats dels nens. Ara, es donarà la possibilitat de començar a les escoles dels pobles i garantir així la “cohesió” dels infants i construir comunitat.
