L'Hospital de Sant Pau ha reconstruït l'abdomen de pacients amb càncer o traumatisme i ha aconseguit que en recuperin la funcionalitat. Al centre barceloní, no li consta cap referència mundial d'una intervenció com aquesta.
Es tracta d'una reconstrucció per restituir no només l'estructura, sinó també la funció del múscul de la paret abdominal lesionat per un altre múscul del propi pacient que faci la mateixa funció que l'original.
La intervenció suposa oferir una opció reconstructiva a pacients que no es podien operar -i havien de rebre tractaments pal·liatius- o a qui les seqüeles de la intervenció els reduïen radicalment la qualitat de vida. Quatre dels cinc pacients operats fins ara han recuperat totalment la funcionalitat de l'abdomen.
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha presentat aquest dimecres les primeres reconstruccions d’abdomen estructurals i funcionals de les quals es tenen referència a nivell mundial, almenys que hagin estat publicades.
Balcells ha avançat que es tracta d’una operació de “gran complexitat” que ha pogut fer Sant Pau, hospital de referència per al tractament dels pacients amb sarcoma, tumor dels teixits.
Des de l'hospital destaquen que l'operació és la millor opció reconstructiva per a pacients que necessiten reseccions molt grans de la paret abdominal, a causa d’un sarcoma o per complicacions de cirurgies anteriors o traumatismes.
A darrere d'aquesta operació, que redueix significativament el risc de complicacions postoperatòries i permet als pacients recuperar una gran qualitat de vida, hi ha un equip multidisciplinari integrat per diferents serveis de l’hospital, com el de Cirurgia Plàstica, Cirurgia General, Anestesiologia i Infermeria.
“Va sorgir la idea d’intentar no només curar el càncer del pacient, sinó recuperar la funció després de la intervenció. La principal diferència és aquesta: no només reconstruïm l’estructura, sinó també la funció perquè el pacient pugui fer una vida normal”, ha afirmat el doctor José Antonio González, cap clínic de Cirurgia General i Digestiva de Sant Pau.
Fins ara la reconstrucció de la paret abdominal era només estructural. Un cop extirpat el tumor, es col·locava una malla per subjectar els òrgans interns i es cobria la zona amb pell.
El doctor Manuel Fernández-Garrido, adjunt del Servei de Cirurgia Plàstica de Sant Pau, indica que l'operació suposava la pèrdua de múscul, l’estructura funcional més important de la paret abdominal, que manté els òrgans a lloc i que és imprescindible per a qualsevol moviment natural, com aixecar-se d’una cadira, per exemple.
El pacient també s’exposava a complicacions postoperatòries com fístules, infeccions cròniques, hèrnies o acumulació de líquid a la ferida. I les complicacions són especialment greus en pacients oncològics que han de seguir el tractament de radioteràpia després de la reconstrucció abdominal.
En canvi, amb la reconstrucció funcional s’utilitza un teixit viu, un múscul del propi pacient, amb vasos i nervis, de manera que ja no s’atrofia i és més resistent a l’agressió de la radioteràpia.
Les cirurgies amb aquesta tècnica en els pacients oncològics són llargues, poden durar unes 12 hores. Després de la preparació quirúrgica, l’equip de Cirurgia General i Digestiva extirpa el tumor i pot ser més generós amb el marge oncològic gràcies a la reconstrucció funcional. També prepara els vasos sanguinis receptors del nou múscul per a la restauració de l’estructura i funció de la paret abdominal.
L’equip de Cirurgia Plàstica extreu el múscul donant, que sol ser de la cuixa o a l’esquena, i el col·loca a la zona receptora igual que estava el ressecat i s’uneixen els seus vasos sanguinis i els nervis, fent servir el nervi del múscul original.
El nou múscul no només substitueix la paret muscular lesionada o ressecada, sinó que és capaç de contraure’s com el múscul original al cap del temps després de la intervenció i fer exactament la mateixa funció. La reinnervació total acostuma a recuperar-se al cap d’un any, mentre que la funcionalitat es recupera abans.
Els responsables de la cirurgia han assenyalat que calculen que podrien operar amb aquesta tècnica entre tres i quatre pacients l’any. Per la seva banda, el conseller de Salut ha afirmat que és necessari que l’Hospital de Sant Pau continuï acumulant expertesa i que sigui el centre de referència d'aquesta cirurgia a Catalunya i a fora, tant a l’Estat com a nivell internacional.
