La creació del Conservatori del Litoral de Catalunya es desprèn de la Llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020.
Aquesta figura s'emmiralla en un organisme públic existent a França, el Conservatoire de l'espace littoral et des rivages lacustres, la missió del qual és la compra de terrenys a la costa o a la vora de grans llacs degradats o amenaçats per la urbanització per protegir-los, restaurar-los i, tret d'algunes excepcions, fer-los accessibles a la població.
En el cas català, el departament de Territori va impulsar una consulta pública prèvia de tres mesos el 2022 amb diverses alternatives sobre com articular un organisme similar a Catalunya.
En aquella consulta, es van rebre 15 documents de persones físiques i jurídiques. Recollint aquelles aportacions, es va optar per la creació del conservatori com a organisme autònom, el que requereix la tramitació d'una llei específica.
Tal com ha anunciat la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó, "el redactat del text de la llei es troba molt avançat i se sotmetrà a informació pública durant el primer trimestre de l'any que ve" per recollir les al·legacions de la ciutadania i les institucions que desitgin pronunciar-s'hi.
Un cop el Consell Executiu aprovi el projecte de llei, s'iniciarà el tràmit parlamentari. A més de la llei de creació del Consorci, caldrà l'aprovació posterior d'un reglament per desplegar la seva actuació.
El Conservatori del Litoral actuarà a partir de l'adquisició pública del sòl, bé sigui a partir de la compra o de l'expropiació, i els seus recursos provindran, en gran part, dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Un cop adquirits els sòls, els gestionarà directament o mitjançant acords de custòdia amb els ens locals i les entitats. El Conservatori també estarà preparat per executar les obres de renaturalització que calgui.
Tot i que serà el futur reglament el que haurà de concretar la composició dels òrgans de governança, tots els ajuntaments de l'àmbit d'actuació del Conservatori, així com l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en seran interlocutors directes i hauran de ser informats i consultats en relació a les qüestions que poden afectar el seu àmbit territorial.
Es preveu que el Conservatori estigui regit per un Consell Rector, amb representació de les administracions, entitats conservacionistes i centres de recerca, que n'aprovarà la planificació estratègica. Estarà assistit per un Consell Assessor format per experts i entitats de protecció del medi natural, garantint la representació de les diverses demarcacions territorials.
El Conservatori del Litoral, un cop en marxa, aprovarà dos instruments que serviran per orientar la serva actuació. En primer lloc, el pla estratègic d'actuació, que definirà les prioritats d'actuació cada deu anys. I, en segon lloc, el llistat de les zones d'intervenció prioritària en el litoral, aquelles que es consideraran preferents per a l'adquisició pública de sòl i allà on el Conservatori exercirà el dret de tanteig i retracte i, en alguns casos excepcionals, a través del departament de Territori, la potestat expropiatòria.
La futura llei de creació del Conservatori, finalment, contindrà un llistat de criteris en funció dels quals es prioritzaran les intervencions. Van des del valor patrimonial o funcional del sòl, la singularitat dels hàbitats, el grau d'amenaça a què està subjecte, la proximitat a primera línia de mar o la contigüitat amb altres sòls protegits, entre d'altres.
Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori però on hi viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l'Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat.
Es tracta, doncs, d'un territori sotmès a nombroses pressions que tenen conseqüències econòmiques, posant en risc un recurs territorial estratègic; socials, perquè és el territori amb major intensitat d'ús, i ambientals, amb l'amenaça als hàbitats i les espècies d'interès comunitari.
El Govern ha desplegat diversos instruments de protecció de la costa al llarg dels anys, des dels plans directors urbanístics del sistema costaner, pioners en la protecció de franges concretes del litoral. Els instruments més recents són els plans directors urbanístics (PDU) de revisió de sòls no sostenibles, que analitzen tots els sòls de la costa on encara s'hi podria construir per desclassificar-los, modificar els seus paràmetres d'ordenació o bé permetre l'edificació, si és congruent amb l'entorn.
Així, el de la Costa Brava va impedir la construcció de més de 15.000 pisos en el litoral de Girona. Actualment es troba en tramitació el PDU de revisió de sòls no sostenibles de la resta de la costa catalana, entre Malgrat de Mar i Alcanar, a excepció del litoral metropolità de Barcelona, on la Generalitat no hi té competències urbanístiques.
El departament de Territori també treballa en l'elaboració del pla de protecció i ordenació del litoral, que possibilitarà l'ordenació racional de les activitats en la franja costanera, la conservació de les platges naturals, l'adaptació al canvi climàtic i la regulació de l'accés segons la capacitat de càrrega de cada tram de platja.
L'anunci arriba després que la federació ecologista, SOS Costa Brava, reclamés constituir-lo "immediatament" i critiqués que s'anava amb "dos anys de retard".
