En directe: Informatiu local i comarcal + Agenda local

 Llagostera Ràdio on-line

Grues en una obra d'un bloc de pisos que comença a aixecar-se a l'avinguda Montilivi de Girona. / Foto: Xavier Pi (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'estudi que anualment porta a terme l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE) analitza, per una banda, la producció d'habitatges (tant els que s'han iniciat com els que s'han acabat) i per l'altra, els preus.

D'entrada, allò que crida l'atenció és que durant el 2023 les comarques gironines han estat l'únic territori de Catalunya on les noves promocions han crescut.

En concret, durant l'any passat s'ha engegat l'obra de 2.134 habitatges, cosa que en comparació amb el 2022 suposa un creixement de fins al 36% (aleshores, van ser-ne 1.566). La dada, a més, contrasta amb la de la resta del país (on els habitatges de nova construcció han baixat un 11,6%).

Segons el president del Gremi de Promotors de Girona, Miquel Bosch, aquest increment es deu, en part, al pes que tenen els municipis turístics. "Girona té realitats diferents segons el territori, la qual cosa s'ha de tenir en compte a l'hora d'analitzar les dades", ha concretat Bosch.

Pel que fa als preus, a l'hora d'analitzar-los, l'estudi de l'APCE posa el focus damunt aquelles noves promocions. A les comarques gironines, se n'han estudiades 109, que sumen un total de 2.338 habitatges dels quals 1.200 (és a dir, el 51%) estan a la venda. La resta, o bé són rehabilitacions o bé són pisos que s'han comprat sobre plànol, entre altres fórmules. La majoria dels habitatges que es troben a la venda -fins al 85%- són blocs de pisos; els altres són cases adossades o bé unifamiliars aïllades.

Arreu de la demarcació, de mitjana, el preu dels pisos nous ha baixat un 7% durant el 2023. Segons recull l'estudi, ara comprar un pis de 82,9 metres quadrats -la superfície més habitual- costa 349.647 euros. Sobretot, els preus per metre quadrats més cars es troben al litoral de l'Alt i el Baix Empordà (la Costa Brava nord i centre).

Si es focalitza l'estudi per poblacions, aquella que té el metre quadrat més car és Roses (6.352 euros). A aquesta, la segueixen Platja d'Aro (5.900) i Lloret de Mar (5.412), cosa que reflexa l'impacte del sector turístic i el pes de les segones residències a la demarcació. Per contra, a l'altra banda de la balança, amb els preus per metre quadrat més barat, s'hi situen dues capitals de comarca. Per una banda, Figueres (1.572) i per l'altra, la Bisbal d'Empordà (1.542).

Ara bé, una de les dades que crida l'atenció de l'anàlisi de l'APCE és l'evolució dels preus que ha tingut l'habitatge a Girona ciutat. Perquè aquí, a diferència de la resta de la demarcació, d'un any per l'altre els preus no tan sols han crescut, sinó que ho han arribat a fer fins a un 14,4%.

A Girona, l'estudi dels promotors ha analitzat 26 promocions d'obra nova que sumen 673 habitatges, dels quals el 40% estaven a la venda. Tots són pisos. De mitjana, la seva superfície ha crescut lleugerament (dels 86,7 metres quadrats ara s'ha passat als 88,3). Però el seu preu, durant el 2023, ha arribat a enfilar-se dels 317.558 euros fins als 363.131.

De fet, a la capital, per metre quadrat útil ara s'arriben a pagar més de 4.000 euros. Cosa que evidencia, segons recull l'estudi de l'APCE, el pes que té la capital al costat dels municipis del litoral. "Girona té realitats diferents en funció dels seus àmbits: municipis turístics de costa i de muntanya, la capital i la resta del territori", concreta l'anàlisi dels promotors.

En referència als preus, el president de l'APCE, Xavier Vilajoana, ha recordat que el sector també s'ha vist afectat per la incertesa derivada dels conflictes geopolítics i els efectes que tenen sobre les matèries primeres i els costos de construcció.

"A aquesta incertesa, a més, se li han de sumar els problemes persistents en matèria d’habitatge a casa nostra: la manca d'estoc i de sòl per edificar, la poca agilitat administrativa i la inseguretat jurídica pels constants canvis normatius, que dificulten l'activitat i no ajuden a millorar l'accés a l'habitatge", ha conclòs.