Un estudi ha permès desenvolupar un anticòs que és actiu davant de totes les variants existents del virus SARS-CoV-2. Entre aquestes queden incloses les subvariants d'òmicron que circulen actualment.
Ha anat a càrrec de l'Institut de recerca de l'Hospital del Mar, l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CNB-CSIC) i la Unitat de Tecnologies de Proteïnes del Centre de Regulació Genòmica (CRG).
Es tracta d'un anticòs monoclonal, una proteïna del sistema immunitari desenvolupada al laboratori, anomenat 17T2. El treball s'ha publicat la revista 'Nature Communications'.
L'aïllament del nou anticòs ha estat possible gràcies a les mostres de sang d'un pacient infectat pel virus el març del 2020, durant la primera onada de la pandèmia. A partir d'aquestes mostres es van seleccionar alguns limfòcits B, les cèl·lules de la sang encarregades de produir els anticossos. En concret, es van escollir les que generaven anticossos específics contra la proteïna de l'espícula, que és la que permet al virus infectar les cèl·lules humanes, multiplicar-se i desencadenar la covid.
Mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, els investigadors van reproduir aquests anticossos al laboratori. Un cop aconseguit, van avaluar in vitro la seva activitat neutralitzant davant les diferents variants del SARS-CoV-2 existents fins al moment. Així, van poder seleccionar l'anticòs que aconseguia neutralitzar-se les totes, incloent-hi la XBB.1.16 i la BA.2.86, de les quals en deriven les variants que més preocupen actualment.
La líder de l'estudi, la doctora Giuliana Magri, i un dels primers autors i investigador d'IrsiCaixa Benjamin Trinité han destacat que l'anticòs manté l'activitat neutralitzant davant de totes les variants i això és especialment important ja que les darrers han incorporat mutacions que dificulten la tasca dels anticossos desenvolupats anteriorment. Per a Trinité, comptar amb un tractament que sigui eficaç tot i que apareguin noves variants "pot canviar les regles del joc a l'hora de combatre la infecció".
L'estudi va analitzar en un model de ratolí la capacitat terapèutica de l'anticòs però també l'activitat preventiva del nou tractament. Van certificat la seva capacitat per reduir de forma significativa les lesions als pulmons i la càrrega viral. Magri ha apuntat que l'estudi demostra que l'anticòs mostra activitat profilàctica i no només terapèutica, fet que l'identifica com un candidat potencial per a intervencions clíniques preventives i de tractament d'infecció.
D'altra banda, van fer una anàlisi detallada de l'estructura de l'anticòs unit a la proteïna espícula per tal d'entendre el seu funcionament i com aconsegueix mantenir l'activitat neutralitzant tot i les mutacions acumulades pel virus. Això es va portar a terme al CNB-CSIC per l'equip de al doctora Rocío Arranz.
Arranz ha destacat que les investigacions han permès concloure que l'anticòs té la capacitat d'unir-se a una àmplia zona de l'espícula del virus, fet que li confereix l'habilitat de neutralitzar totes les variants i prevenir que noves mutacions evadeixin aquesta neutralització. Això suggereix que, en aquesta àrea d'interacció, existeix una regió conservada a l'espícula, la qual podria ser essencial per a la capacitat del virus d'infectar cèl·lules humanes, ha afegit.
Abans del seu desenvolupament per a ús en pacients farà falta fer un assaig clínic en humans. De moment hi ha una patent europea activa associada a aquest projecte.
El colíder de l'estudi Julià Blanco ha destacat que comptar amb anticossos com aquest és clau per protegir persones immunocompromeses i amb risc elevat de desenvolupar una covid greu.
Amb aquesta investigació sobre el camí a dissenyar anticossos o vacunes amb capacitat contra diferents coronavirus.
