El Departament de Territori posa en marxa la connexió amb llançadora entre Girona i l'aeroport. La millora de la comunicació entre la ciutat i les instal·lacions de Vilobí d'Onyar es farà amb fins a 21 busos al dia per sentit.
L'horari de la llançadora s'ajustarà a la programació de vols de l'aeroport, garantint una regularitat d'un mínim de 14 expedicions per sentit i dia d'octubre a maig, i incrementant l'oferta en fins a les 21 expedicions diàries per sentit durant els mesos de juny a setembre. Entrarà en servei a partir de la darrera setmana de març.
L'objectiu del Departament és agilitzar així l'enllaç entre el bus i l'avió i, per tant, també la connexió entre la ciutat i l'aeroport.
Tenint en compte que els primers vols s'enlairen a primera hora del matí i els darrers aterren a mitjanit, la previsió és que la llançadora abasti un horari de servei de 21 hores diàries: el primer bus sortirà de Girona a les quatre de la matinada i el darrer arribarà a la una de nit per garantir que cap avió quedi sense connexió de transport públic amb la ciutat.
El servei s'ha programat també perquè els busos puguin atendre la mobilitat entre Girona i tres dels principals polígons industrials, generadors d'activitat econòmica, i centres logístics de la demarcació. En concret, la millora en el servei de bus unirà també Girona amb els polígons de Fornells de la Selva, la zona oest del polígon de Riudellots i amb el centre logístic CIM la Selva.
La delegada del Govern a les comarques gironines, Laia Cañigueral, ha ressaltat que aquest increment de les freqüències d'autobusos que enllacen l'aeroport de Girona amb la ciutat és una gran notícia, ja que "millora la mobilitat" perquè hi haurà enllaç "durant totes les hores en què l'equipament té activitat de vols, garantit així que els usuaris puguin agafar el primer vol que surti i també assegurar el transport pels viatgers que arribin amb l'últim avió del dia".
Cañigueral també ha recordat que aquesta mesura dona més cobertura de transport als polígons de Fornells, Riudellots i CIM la Selva i que "beneficia a les gironines i gironins que hi treballen".
Per la seva banda, el director general de Transports i Mobilitat, Oriol Martori, ha subratllat que aquest anunci s'emmarca en el projecte que té el Govern de fer arribar el transport públic "a tothom i a tot arreu": "Estem immersos en una època en què l'increment del transport públic és substancial i notòria, i això demostra que s'està fent bé la feina i que s'està aconseguint que el transport públic sigui el transport majoritari per part dels usuaris".
El transport públic a la demarcació de Girona ha incrementat un 26,7% el nombre de viatgers en els darrers dos anys, superant els 10 milions de viatgers interurbans l'últim any, i sumant un total de gairebé 27 milions de viatgers entre els anys 2021, 2022 i 2023, segons dades del Govern.
Aquest increment es deu, en bona part, a l'increment d'oferta que ha fet la Generalitat, que ha passat de 413.480 expedicions de transport públic el 2021 a 477.350 el 2023, i també a la garantia de puntualitat, fiabilitat i qualitat de servei de transport públic que ofereixen les diferents operadores.
Més d'un milió dels viatges s'han fet amb les noves targetes integrades T-16 i T-Jove, que demostra la fidelització important del transport públic entre els usuaris més joves i entre els universitaris. L'ampliació de la zona integrada amb la incorporació de la comarca de la Garrotxa a l'ATM, ara fa un any, també ha estat rellevant en l'increment del nombre de viatgers, remarca Territori.
En els darrers anys, la Direcció General de Transports i Mobilitat ha posat en funcionament a la vegueria de Girona fins a nou serveis de transport a demanda. Els serveis Clic.cat es concentren en zones de baixa densitat demogràfica.
Els Clic.cat actuals estan repartits a les comarques de la Garrotxa, el Ripollès, el Gironès i el Pla de l'Estany. Es preveu que en els propers mesos es pugui posar en funcionament fins a set noves rutes a demanda a l'Alt i Baix Empordà, així com desplegar, al Ripollès, tres rutes als nuclis de població de la Vall de Ribes.
