El Govern ha donat a conèixer aquesta tarda al territori el traçat alternatiu del ramal de la MAT, que com es va acordar amb l'Estat, ha de permetre derogar definitivament el projecte.
La línia aèria de 400 kV que inicialment s'havia projectat tenia 17 quilòmetres i mig i enllaçava la MAT amb la subestació de Riudarenes passant pel mig de les Guilleries. El projecte havia despertat una forta oposició per part del territori.
L'alternativa que s'ha presentat, i que la Generalitat ha negociat i consensuat amb tots els agents implicats proposa aixecar una nova línia, que passa al nord de Santa Coloma de Farners. Tindrà 19 quilòmetres de llargada i se subdividirà en dos trams.
El primer, que sortirà directament de la MAT (a l'alçada de les torres 139 o 140) tindrà 5 quilòmetres de llargada i serà de 400 kV. Aquest tram anirà a parar a una subestació que es construirà al costat de l'Ecoparc de la Selva, on se'n reduirà la tensió. Des d'aquí, enllaçarà amb l'altre tram -aquest, de 220 kV- que tindrà 14 quilòmetres i que aprofitarà els corredors d'infraestructures existents (com la C-25 o la línia de l'AVE) fins arribar a Riudarenes.
Aquest tram de 220 kV, a més, tindrà una part soterrada de 2 quilòmetres (per atendre les servituds de l'aeroport). I en uns altres 5 quilòmetres, l'estesa elèctrica es compactarà amb altres línies ja existents; és a dir, que s'aprofitaran les torres que ja hi ha.
El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha explicat el traçat alternatiu als alcaldes del territori i a la plataforma NO a la MAT en una reunió que s'ha fet a Santa Coloma de Farners. "Avui podem dir que enterrem el ramal de la MAT, els 17 quilòmetres que creuaven espais naturals i que tenien tant l'oposició de tot el territori com també, al final, de tots els grups polítics", ha dit Mascort.
El conseller també ha subratllat que la nova línia minimitza significativament l'impacte que tenia el ramal. En concret, redueix a menys d'una tercera part l'afectació de línies de 400 kV en espais d'interès natural. Perquè amb la nova solució, allò que es fa és que el nou tram d'alta tensió travessi al mínim les Guilleries (connectant-la directament amb la plana, on hi ha l'Ecoparc).
A més, Mascort també ha dit que el traçat alternatiu "garanteix el subministrament elèctric a la zona". Per una banda, al sud de la Costa Brava i al nord del Maresme. Però per l'altra, també a la línia de l'AVE i a la futura ampliació de la dessalinització de la Tordera.
De fet, si es compleixen els terminis, la futura dessalinitzadora ja entrarà en servei amb la nova línia enllestida, i es podrà connectar directament a la xarxa de 220 kV. "Allò que fem és transformar una MAT que ens trinxava el territori amb un projecte que compleix tots els requisits, també socials i ambientals", ha subratllat.
La Generalitat ja ha traslladat la proposta de traçat alternatiu al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, perquè el govern espanyol derogui el ramal de la MAT i inclogui la nova línia dins la modificació del Pla de Desenvolupament de la Xarxa de Transport d'Energia Elèctrica 2021-2026. L'objectiu és que, si es compleixen terminis, la nova línia que permetrà enterrar del tot el ramal dels 400 kV de Riudarenes entri en servei l'any 2027.
El conseller ha recordat que l'acord que ha de permetre derogar el ramal de Riudarenes és ferm i que, per tant, el Ministeri "introduirà" el nou projecte a la planificació. De fet, ha precisat el conseller, es preveu que el Consell de Ministres ho acordi en breu. També, tenint en compte que tot i que el traçat alternatiu suposa "un cert sobrecost" -perquè caldrà construir la subestació i soterrar els 2 quilòmetres- en cap cas el pressupost diferirà en excés del projecte que es va aprovar el 2013.
El Departament ha consensuat la proposta amb el Ministeri, les companyies Red Eléctrica i Endesa, Adif, la plataforma No a la MAT Selva i els ajuntaments de Santa Coloma, Sils, Riudarenes, Brunyola i Vilobí d'Onyar. El projecte dona resposta tant a les reivindicacions del territori com a les diferents mocions del Parlament de Catalunya, que reiteradament havien mostrat el rebuig al ramal dels 400 kV.
La plataforma No a la MAT Selva ha definit el traçat alternatiu com una "molt bona notícia". "Estem satisfets perquè dona resposta al què el territori ha estat demanant des de fa anys; s'aporta una solució que servirà per fer realitat la paraula màgica que és derogar la MAT, i només per això ja val la pena", ha dit un dels portaveus de la plataforma, Joan Canal.
L'entitat, però, també alerta que a partir d'ara s'obre un altre capítol. I que allò que tocarà, precisament, és estar amatent perquè es compleixin els compromisos. "Vetllarem perquè es facin realitat", ha dit una altra de les portaveus de NO a la MAT, Imma Busquets, que ha agraït la unitat del territori que ha permès "fer possible allò que semblava impossible: dir adeu a la MAT".
Per la seva banda, l'alcaldessa de Santa Coloma de Farners, Carme Salamaña, en nom de tots els municipis, ha dit que el traçat alternatiu és "un pas endavant" que referma la lluita que la plataforma ha mantingut durant els darrers anys. Salamaña ha dit que "tant de bo" tota la nova línia fos soterrada, però que la proposta "és bona tant per al medi ambient com també per a la població i la gent que ha estat lluitant" contra el ramal de Riudarenes, perquè no "travessa totalment" les Guilleries -com passava abans- i a més, part del traçat es compacta i aprofita el corredor d'infraestructures.
Carme Salamaña també confia que el Consell de Ministres aprovi en breu la derogació del ramal i inclogui el nou projecte dins la planificació energètica. "Ho necessitem tots per tancar d'una vegada tot aquest afer", ha subratllat l'alcaldessa de Santa Coloma de Farners.
Sí que ha dit, però, que als alcaldes també els hauria "agradat" que el traçat alternatiu no es presentés a les portes d'unes eleccions. "És clar que a vegades es fa propaganda electoralista, i això no ens agrada a cap dels alcaldes que hi estem immersos; un acte com aquest no hauria de ser polític, sinó reivindicatiu per a una plataforma que fa molts anys que ho ha lluitat", ha conclòs Carme Salamaña.
