Després de l'aturada imposada per la pandèmia, des de la segona meitat de 2023 s'està observant un increment de la incidència de la tos ferina a l'Estat.
Així s'ha exposat aquest divendres al matí durant la celebració de les XV Jornades d'Immunització de l'Associació Espanyola de Pediatria, que se celebren a Girona fins dissabte.
Concretament, el Centre Nacional d'Epidemiologia ha registrat 8.260 casos les primeres deu setmanes del 2024; una xifra que pràcticament quadruplica els casos de 2023 (2.211).
Més de la meitat d'aquests contagis han sigut a Catalunya, sobretot a la comarca del Vallès. Els més afectats per aquesta malaltia endèmica són infants de 10 a 14 anys, amb el 60 % de la incidència.
El codirector de les jornades, Pepe Serrano, descarta que hi hagi més presència d'aquesta malaltia infecciosa a Catalunya i atribueix les xifres tan elevades a "l'esforç diagnòstic" del territori. "Això significa que estem més connectats i hem implantat més facilitats per fer el diagnòstic", recull Serrano.
En la mateixa línia, la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, Anna Gatell, ha dit que "l'infradiagnòstic de la tos ferina és usual i no a tot arreu es porten a terme els mateixos protocols diagnòstics". Per això, la doctora considera que "la incidència real d'aquesta malaltia serà, probablement, inclús major que la indicada per les xifres oficials". De fet, ha posat damunt la taula que a Catalunya hi ha sospita d'uns 7.230 casos, tot i que al laboratori només se n'han certificat a laboratori amb la tècnica PCR 4.650.
Espanya no és un cas aïllat. L'increment anòmal de casos de tos ferina a Europa també s'ha observat de manera inesperada a Dinamarca, Bèlgica, La República Txeca, Noruega, Suècia, Croàcia i el Regne Unit.
La tos ferina és una infecció respiratòria causada pel bacteri Bordetella pertussis. Resulta molt contagiosa i es caracteritza per començar de manera similar a un refredat, seguit per una tos prolongada que, amb freqüència, s'acompanya d'una estridència en inspirar. En els adolescents i adults joves no acostuma a repercutir gravetat, però sí en els lactants menors de 3-4 mesos, que presenten una important morbimortalitat.
Per protegir sobretot als nadons, tal com s'ha exposat aquest divendres al matí a les XV Jornades d'Immunització, cal posar-se el focus sobre els portadors asimptomàtics. "El seu paper en la transmissió de la infecció és poc conegut, però s'estima de gran importància per controlar la malaltia", ha explicat Gatell.
Les vacunes que s'utilitzen a Espanya des de 2007 per prevenir la tos ferina acostumen a inocular-se des dels 2 mesos d'edat fins als 6 anys en quatre dosis. La vacuna és immunògena i efectiva, però la seva protecció decau notablement en un termini de 5 a 10 anys i no actua sobre la colonització nasofaríngia. El CAV-AEP proposa cinc dosis, amb una més a l'adolescència.
A més de monitorar les cobertures vacunals en les diferents comunitats autònomes i de conscienciar a la població perquè s'immunitzi, els pediatres suggereixen una nova mesura: revisar el calendari del Ministeri de Sanitat, incorporant la dosis de reforç de l'adolescència per cobrir aquesta pèrdua d'efectivitat. Així mateix, en paraules de Gatell, "convé reforçar la investigació de noves vacunes que salvin aquesta clara limitació".
