El grup de recerca Arquitectura i Territori de la Universitat de Girona (UdG) ha elaborat un estudi sobre els mercats setmanals en què es destaca el rol històric que han tingut en la connexió entre la producció d'aliments de proximitat i les ciutats.
A dia d'avui hi ha 105 mercats no sedentaris i 9 més de coberts a la demarcació de Girona.
L'estudi de la UdG aposta pels mercats setmanals com una estructura territorial i urbana i per això proposa crear una xarxa territorial que va més enllà de l'àmbit municipal.
A més, aposten per concebre els mercats no sedentaris com a equipaments públics on hi conflueixen l'economia, l'educació, la comunitat, la cultura, l'entorn urbà, l'arquitectura, la salut i la sostenibilitat.
A més, recorden el paper que tenien els mercats sedentaris en la connexió entre les zones més urbanes i els entorns rurals perquè era la porta d'entrada dels productes alimentaris de proximitat. De fet l'estudi determina que els mercats setmanals podrien tenir un paper clau a l'hora d'aconseguir un sistema alimentari més sostenible per la proximitat que ofereixen.
A partir dels anys 50, però, aquesta connexió s'ha anat perdent i ara ja hi ha un 56% de les parades que compren a grans majoristes com ara Mercagirona o Mercabarna. Per això els demanen que tornin a apostar per productors de proximitat i no per majoristes.
Per això les investigadores de la UdG, Nadia Fava i Marta Carrasco i Bonet, apunten que la demarcació de Girona ha d'innovar i apostar per les xarxes de mercats i veure'ls com un equipament públic per tal de garantir-ne la seva continuïtat.
L'objectiu és que a partir d'ells s'aconsegueixi enfortir un sistema alimentari de proximitat i sostenible que farà front als reptes de l'emergència climàtica.
