Del total d'alumnes que s'examinaran a les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) 2024, 33.174 provenen del batxillerat, 431 més que l'any passat; i 4.490 de cicles formatius de grau superior, 296 més.
A més, hi ha 4.871 alumnes de matrícula lliure, 89 més que en la convocatòria anterior. Hi haurà 217 tribunals i unes 2.800 persones involucrades en l'organització.
Per demarcacions, a Barcelona hi ha 32.344 matriculats, a Girona 3.748, a Lleida 2.419 i a Tarragona 4.024.
Les proves es divideixen en dues fases, la general que és obligatòria i consta de cinc exàmens; i l'específica, que és voluntària i on els estudiants s'han d'examinar de fins a tres matèries que poden triar entre 23, segons el batxillerat que hagin cursat, i que serveix per pujar nota.
Dimarts 4 dejuny les PAU comencen a les 9.00 hores amb l'examen de Llengua castellana i literatura, a les 12.00 hores serà el torn de Llengua estrangera i a les 15.00 hores assignatures de la fase específica.
Dimecres el primer examen serà el d'Història o Història de la Filosofia, a les 12.00 hores serà el torn de la matèria comuna d'elecció segons el batxillerat cursat i a la tarda novament matèries específiques.
L'últim dia a les 9.00 hores faran l'examen de Llengua catalana i literatura, a les 12.00 hores noves matèries d'elecció i a la tarda matèries de la fase específica.
En la fase general els alumnes s'examinen de quatre matèries comunes: Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera i Història o Història de la Filosofia. La convocatòria d'enguany presenta petits canvis en dues d'aquestes assignatures, en primer lloc a les llengües, on es plantejaran quatre enunciats i no tres i entre els quals els estudiants hauran d'escollir-ne dos.
Precisament per les adaptacions al nou currículum introduït amb la LOMLOE, aquestes assignatures han plantejat una via més competencial. Per adaptar-se però mantenint encara l'equilibri, les PAU plantejaran dues preguntes que seran les habituals de control de les lectures obligatòries de 2n de batxillerat i dues més basades en les noves competències sobre l'estudi del fet literari.
Fins el curs passat, totes les preguntes que es plantejaven eren de control de les lectures prescrites. Com que els alumnes han de respondre dues d'aquestes quatre preguntes, a la pràctica poden esquivar les dues sobre les lectures.
El plantejament més competencial de les dues preguntes sobre l'estudi del fet literari està relacionat amb el nou que el Departament d'Educació ha anunciat que introduirà al batxillerat per al curs vinent, on no es prescriuran uns lectures concretes sinó que seran els propis centres els que n'escolliran un mínim de dues entre una llista més àmplia. Fonts d'Universitats han detallat que si el currículum canvia també ho fan les PAU, per tant, si no hi ha lectures obligatòries concretes a segon de batxillerat, tampoc n'hi haurà a la selectivitat.
Un altre canvi a la fase general és que Història de la Filosofia torna a ser matèria comuna i no específica i els estudiants poden escollir si volen examinar-se d'aquesta o d'Història. Segons han explicat fonts del Departament de Recerca i Universitats, un 60% ha optat per Història i un 40% per Història de la Filosofia.
A banda de les quatre matèries comunes, els estudiants han d'examinar-se d'una matèria comuna d'opció segons el batxillerat que hagin cursat. Fins l'any passat l'elecció s'havia de fer entre cinc matèries però enguany seran set per l'aparició del nou batxillerat general que porta associada la matèria Ciències Generals i pel desdoblament de l'artístic, que incorpora Anàlisi Musical o Arts Escèniques. A més d'aquestes hi ha Dibuix Artístic, Llengua i Cultura Llatines, Matemàtiques i Matemàtiques aplicades a les ciències socials.
Els alumnes que obtinguin un 5 de mitjana entre la nota de batxillerat i la qualificació obtinguda en la fase general de les proves hauran superat les PAU i tindran nota d'accés a la universitat. En aquest càlcul, la nota de batxillerat té un valor del 60% mentre que la fase general de les PAU val un 40%, sempre i quan s'obtingui un mínim d'un 4 en la mitjana dels cinc exàmens de la fase general.
En la fase específica també s'han incorporat les matèries d'Història de la dansa i de la música i Literatura dramàtica. Amb les dues millors qualificacions, un cop ponderades, es calcula la nota d'admissió que pot arribar fins als 14 punts. La ponderació es fa en funció de les matèries vinculades als estudis que es vulguin cursar i perquè una matèria sigui ponderada s'ha d'haver obtingut com a mínim un cinc.
Els estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu s'examinaran als mateixos tribunals que la resta dels seus companys però tindran mitja hora més per fer els exàmens. A més, hi ha un tribunal especial d'incidències per a les persones que necessitin una atenció especial i tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superar al 33%.
En el cas dels alumnes amb dislèxia, a banda de la mitja hora extra, tenen una reducció en el recompte de faltes d'ortografia en els exàmens de llengües. D'altra banda, els invidents poden tenir ampliacions, anunciats en Braile, en ordinador o fer servir una lupa; mentre que els que tenen una disminució auditiva poden quedar exempts de la part oral en la prova de llengua estrangera o tenir un intèrpret de llenguatge de signes, entre d'altres.
Pel que fa a l'idioma dels enunciats es manté la mateixa fórmula que en els dos anys anteriors, l'alumne marcarà de manera anònima el primer dia en un formulari si vol rebre els enunciats en català, castellà o aranès.
Els estudiants que facin les PAU la setmana vinent podran tenir la nota com a màxim el 19 de juny. La preinscripció es podrà fer entre el mateix dia que comencen les proves i el 28 de juny i la primera assignació de places es farà el 10 de juliol.
