L'any passat es van celebrar a Catalunya 361 festivals, cicles i mercats musicals segons el recompte anual de la Unitat d'Anàlisi i Estudis de l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC).
És una font que sense ser un cens oficial té "voluntat exhaustiva" i s'actualitza anualment.
Aquest volum d'esdeveniments equival pràcticament a un per cada dia de l'any, de mitjana, si bé és cert que una part important es concentren durant la temporada d'estiu.
Hi ha hagut un petit retrocés respecte dels 379 certàmens del 2022, segons reporta l'ICEC. I és que després del sotrac de la pandèmia, amb 330 festivals l'any 2020, molts d'ells en formats reduïts i adaptats, el sector es va refer ràpid els dos anys següents, fins i tot superant la xifra d'esdeveniments d'abans del coronavirus (375 el 2019). Així doncs, els 361 esdeveniments de l'any passat confirmen una estabilització lleugerament a la baixa d'aquest tipus de cites musicals.
L'estiu és l'època àlgida dels festivals musicals, i particularment dels més grans, com demostra el fet que més de la meitat (58%) de tots els certàmens de l'any se celebren totalment o parcial durant els mesos de juny, juliol i agost.
Tanmateix, les dades també mostren que hi ha propostes tot l'any, i ben repartides arreu del territori. En concret, el 2023 es comptabilitzen fins a 150 cites fora dels mesos d'estiu, amb noms ben coneguts com l'Embassa't de Sabadell, el Black Music Festival (a diverses localitats del país), el cicle Cruïlla de Tardor i de Primavera, el Festival Barnasants o el Festival del Mil·lenni, entre molts altres.
D'altra banda, més de la meitat dels municipis catalans van acollir algun festival musical l'any passat. En concret, 526 localitats van ser escenari -únic o compartit- d'un dels 361 certàmens que es van celebrar a Catalunya. Més escenaris que festivals, per tant, cosa que s'explica perquè hi ha fins a 38 esdeveniments que se celebren en més d'una ubicació. Aquesta quarantena de cicles fan arribar la música fins a 200 localitats catalanes diferents. El més 'extens' és l'Itinera, Música als Micropobles, amb una vintena de places diferents arreu del país, i també destaquen amb una desena de localitzacions respectivament el Black Music Festival, el Cicle de Música als Castells, l'Espurnes Barroques, el Barnasants i el festival Ressons, del Penedès.
A Barcelona i la seva àrea metropolitana hi va haver fins a 181 cites musicals -comptant totes les seus diferents d'un mateix festival-, que representen gairebé el 35% de tota l'oferta de festivals d'aquell any. Més concretament, dos de cada deu escenaris d'un festival són al Barcelonès (a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs). A més, aquí es concentren els grans noms com Sónar, Primavera Sound, Cruïlla, Alma Jardins de Pedralbes, etc. Fora d'aquesta comarca destaca el Maresme, amb una trentena de cites festivaleres al llarg de l'any, i el Vallès Occidental, amb poc menys d'una vintena.
L'altre gran pol d'activitat són les comarques gironines, escenari d'un de cada quatre festivals de Catalunya. La regió acull en total 128 esdeveniments, molt concentrats a Girona ciutat (40) i el seu entorn immediat, i també al Baix Empordà (36) i l'Alt Empordà (21), ambdues comarques amb importants cites d'estiu com són el Festival de Cap Roig (Palafrugell), Festival de la Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols), o el Festival Castell de Peralada .
L'àrea del Penedès (Alt Penedès i Baix Penedès, l'Anoia i el Garraf), és la tercera regió de Catalunya en nombre de festivals, amb una cinquantena (prop del 10% del total), per davant de Tarragona i el seu entorn, que en compta 43.
L'Alt Pirineu i l'Aran són els territoris amb menys activitat musical, i el 2023 n'hi va haver una quinzena. A més, l'Alta Ribagorça és l'única comarca catalana on no s'hi va celebrar cap festival, cicle o mercat musical l'any passat.
Segons l'Anuari de la Música 2023, l'any 2022 els cartells de cicles i festivals van programar un 26% d'artistes catalans, i un 17% de propostes en català. A l'espera de la propera edició de l'anuari, es pot fer una aproximació al percentatge de música en català que va sonar al conjunt de concerts, festivals, cicles i temporades a partir dels espectacles que s'han beneficiat de les línies d'ajut a la música en viu de l'ICEC amb criteri de valoració positiva per al català en les seves bases.
Segons aquestes dades -la institució remarca que no té informació del conjunt d'espectacles sinó d'aquells que subvenciona-, el percentatge de propostes en català que ha subvencionat amb aquesta línia específica ha anat creixent en els últims anys: si l'any 2019 eren 102, la xifra va arribar a 146 el 2023, que incloïen un total de 3.517 concerts.
El 2021, coincidint amb l'arrencada de la cultura després de la covid, és l'únic any de l'últim lustre on les xifres de música en viu subvencionada van ser més altes, amb 188 festivals, cicles o temporades.
Pel que fa a l'any passat, dels 146 xous subvencionats, 122 van incloure en menor o major mesura la llengua catalana, per bé que en més de la meitat (64), el català era minoritari, i només 8 eren exclusivament en aquest idioma. I en concret, dels més de 3.500 concerts amb aquesta subvenció de l'ICEC l'any passat, 1.159 van ser en català, un 33%, la xifra és superior a la del 2019 en què es va quedar en un 26,5%, i és la més alta dels últims anys exceptuant el 2021.
