Les estafes a través d'internet a la Regió Policial de Girona s'han duplicat els darrers 5 anys. Segons el registre dels Mossos d'Esquadra, s'ha passat de 4.248 delictes d'aquest tipus el 2018 a 8.479 l'any passat.
Un increment que representa una mitjana de 23 ciberestafes al dia i que el cos policial atribueix a l'augment de l'ús d'internet.
L'agent de l'Àrea Regional de Seguretat Ciutadana, Proximitat i Atenció a la Víctima a Girona, Sara López, assegura que els cibercrims augmenten perquè també ho fa el temps que la població dedica a internet. "Som una societat cada cop més digitalitzada i, com més gent accedeix a internet, més possibilitats pels estafadors d'enganyar algú".
Els Mossos alerten que la tipologia d'estafes és "canviant", però que "s'aprofiten de les campanyes". En aquest sentit, López detalla que, per exemple, a l'estiu se solen fer ofertes de viatges massa bones per ser certes o que per Nadal les estafes se centren en grans descomptes en regals que aparentment caduquen de pressa.
Amb l'objectiu de prevenir la població, els Mossos comparteixen a través de les xarxes oficials els modus operandi que detecten, perquè tothom n'estigui al cas. Tanmateix, alerten que la condició comuna per evitar ser enganyat a través d'internet és "ser crític i no tenir pressa per fer res".
A més, recomanen prendre sempre mesures de protecció. Algunes d'aquestes són protegir els dispositius amb antivirus que s'actualitzin periòdicament, així com no utilitzar wifis públiques per tràmits importants perquè és fàcil que hackers o ciberdelinqüents robin aquesta informació.
Una bona opció també és consultar les opinions d'altres usuaris a través de fòrums o xarxes socials, així com evitar guardar les targetes en aplicacions o webs perquè les transferències de diners es facin de forma autònoma. I també cal rebutjar pagar qualsevol classe d'oferta -com un premi o una feina- per avançat i evitar donar més dades personals de les necessàries.
La policia té identificat que les estafes se solen fer arribar a través de tres canals: per trucada, a través d'un missatge -al telèfon o al correu electrònic- o per pàgines web amb poca seguretat. En el primer dels casos, l'agent de l'ARSEC explica que l'interlocutor sol alterar la víctima per fer-la actuar de pressa i no deixar-la pensar, ja sigui dient-li que té un problema que només podrà solucionar ara o oferint-li una oferta exclusiva de la qual també només pot beneficiar-se a l'instant. "No hi ha res que sigui tan urgent", diu López, que alerta que cal penjar la trucada i fer les comprovacions necessàries a través de canals oficials de la companyia de la qual diguin que truquen, abans de prendre cap decisió.
Un altre canal a través del qual es cometen moltes estafes és la missatgeria, per SMS, WhatsApp o correu electrònic. Aquí, s'hi pot adjuntar un enllaç que és "imprescindible no clicar" per no arriscar-se a perdre el control del compte o cedir dades sense voler fer-ho. "Si detectem un missatge sospitós, cal que bloquegem aquell contacte i que no hi interactuem", afirma López.
Per últim, també es cometen moltes estafes a través de pàgines web poc segures. En aquest sentit, López recomana fer una ullada a cada portal per saber si disposen de bons mecanismes de seguretat i ens en podem fiar. En primer lloc, detalla que cal que la direcció del web comenci per "https" i que estigui precedida per un cadenat per assegurar que "la informació que hi introduïm viatgi xifrada i ningú la pugui interceptar". A més, al final de la pàgina web hi ha d'haver detallada la política de privacitat de la pàgina, així com la política de devolucions; una informació que des de Mossos també recomanen revisar.
A banda dels particulars, les estafes per internet afecten també les petites i mitjanes empreses. Això és el que li va passar a l'Eduard Laguarda, gerent d'una empresa de Santa Coloma de Farners. En el seu cas, li van suplantar el número de compte que té vinculat a les compres que els clients fan a través de la seva pàgina web. D'aquesta manera, qualsevol comanda que tenia, ell la rebia, la preparava i el client la passava a recollir després de pagar-la. El problema, però, era que els diners anaven a parar a un compte de Bèlgica.
Laguarda explica que va ser un client mateix qui els va posar en alerta a través del correu electrònic, advertint-los que estava a punt de pagar a un compte de Bèlgica. A partir d'aquell moment, Laguarda es va posar en contacte amb el banc que els facilita les compres per internet i van deixar de fer-ho per evitar novament un frau. "Si no ens arriben a avisar, hauria seguit l'estafa, perquè la web segueix de la mateixa manera i tot sembla normal. El client posa el número de targeta i paga normal, tal com es fa a qualsevol altra pàgina, el que passa que en aquest cas, els diners anaven a un compte que no era el nostre", lamenta el gerent.
Això va suposar un perjudici "important" per a l'empresa perquè les vendes per internet suposaven una part rellevant del total al final de l'any. Flors Laguarda va activar la web arran del confinament i va ser "un èxit", però arran de l'estafa van decidir desactivar-la de nou per no tornar a tenir problemes. A més, tots els diners que van perdre no els han pogut recuperar, ja que el banc no se'n fa responsable i tampoc havien contractat una assegurança que "suposa una despesa gran" per una empresa de caràcter familiar com Flors Laguarda.
En aquest sentit, si es cau en una estafa tot i les mesures de protecció, l'agent de l'Àrea Regional de Seguretat Ciutadana, Proximitat i Atenció a la Víctima detalla els passos que s'han de fer. Si es tracta d'una estafa econòmica "cal posar-se, primer de tot, en contacte amb l'entitat bancària per intentar recuperar l'import sostret i bloquejar el número de compte". A més, "és important fer captures de pantalla i recollir tota la informació per trobar la persona que ha fet el delicte". Un cop s'ha fet això, "és necessari acostar-se a una comissaria per fer la denúncia".
De la mateixa manera, si s'han apoderat de dades personals o controlen algun dispositiu o compte, cal denunciar-ho als Mossos d'Esquadra i adreçar-se a l'Agència Catalana de Ciberseguretat.
