L'estadística dels arquitectes serveix com a termòmetre per veure l'evolució del sector a la demarcació, perquè els visats que emet el col·legi són el primer estadi dels projectes que més endavant es convertiran en obres.
L'anàlisi, que engloba tant obres que es faran des de zero com reformes i grans rehabilitacions, se centra a analitzar tant la superfície global que es visa com també les diferents tipologies.
Aquest primer semestre, des del col·legi s'han visat 1.247 habitatges de nova construcció. Són tant blocs de pisos com cases, i també s'hi inclouen aquelles rehabilitacions integrals. La xifra representa la segona millor dada d'ençà de la crisi del 2008 (la primera va ser la de l'any passat, amb 1.251).
El president del Col·legi d'Arquitectes de Girona, Marc Riera, explica que, sobretot durant el darrer any i mig, l'obra nova s'ha anat recuperant, sobretot per l'augment de promocions de blocs de pisos.
Riera també subratlla que, si la tendència es manté, en el global de Catalunya aquest 2024 es pot tancar amb uns 22.000 habitatges de nova construcció, "que ja s'acostaria a la xifra de 25.000 que és la considera òptima".
Si es passa la lupa per comarques, allà on es concentren més projectes és a tota la franja de la Costa Brava i a Girona ciutat. En concret, al Baix Empordà s'han visat 399 habitatges de nova creació; al Gironès, 299; a l'Alt Empordà, 162; i a la Selva, 153. També cal destacar que a la Garrotxa, per primera vegada en setze anys, s'ha superat el llindar de 100 habitatges nous (cosa que no passava d'ençà de la crisi del 2008).
Centrant-se en superfícies, l'estadística dels arquitectes recull que durant els primers sis mesos d'aquest 2024 a la demarcació s'han visat 1.088 expedients que sumen 366.660 metres quadrats. En comparació amb el primer semestre de l'any passat, hi ha un lleuger decreixement (-2,51%), tot i que els arquitectes ja avancen que caldrà esperar a tancar les dades d'aquesta segona meitat del 2024 abans de treure'n conclusions definitives.
Per comarques, aquelles on més metres quadrats s'han visat són el Baix Empordà, el Gironès, l'Alt Empordà i la Selva. Novament, obeint a la tendència de l'atracció que desperta la Costa Brava i la capital. I per municipis, els que encapçalen el rànquing són Girona, Platja d'Aro, Palamós i Lloret de Mar.
Si s'analitza a què correspon aquesta superfície, la gran majoria correspon a projectes d'habitatges. En total, aquests visats sumen 309.774 metres quadrats (un 1,94% més en comparació amb la primera meitat d'any del 2023). La resta, es refereixen a equipaments o activitats econòmiques.
I encara més dades. En aquest cas, les que se centren en obra nova i en rehabilitacions. Durant el primer semestre, la superfície visada de noves construccions a les comarques gironines ha crescut un 5,72%. En xifres absolutes, 248.173 metres quadrats. "L'obra nova continua representant el gran pes de la construcció a la demarcació, i sort en tenim", admet Marc Riera.
Sobretot, perquè si això es contraposa amb les reformes i les rehabilitacions, la situació aleshores es capgira. Ja que, en aquest cas, la superfície visada a les comarques gironines ha arribat a caure fins a un 13,43% (situant-se en 115.511 metres quadrats).
El president dels arquitectes gironins admet que aquestes dades evidencien "el poc impacte dels programes europeus d'impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons Next Generation". I de fet, per reforçar que aquestes ajudes no han funcionat com s'esperava, el president treu xifres també dels expedients que ha tramitat el Col·legi d'Arquitectes.
Es refereixen a aquelles rehabilitacions que suposen fer una obra important per millorar l'eficiència energètica (bé siguin blocs de pisos o cases unifamiliars). Entre gener i juny, el col·legi tan sols n'ha tramitat tretze (que sumen 328 habitatges). I en el conjunt de Catalunya, la situació no és massa millor (perquè aquí la xifra puja a 106 expedients i 1.369 habitatges).
Per últim, Marc Riera també lamenta que "l'excessiva burocràcia" juga en contra dels arquitectes a l'hora d'obtenir una llicència d'obres municipal un cop ja han visat els projectes d'execució. De mitjana, arreu de les comarques gironines, una enquesta del col·legi ha revelat que cal esperar-se mig any abans no es rep el permís. Un termini que en el global de Catalunya encara s'allarga més, perquè en aquest cas la mitjana pràcticament arriba als nou mesos.
"Per tant, nosaltres seguim fent reunions periòdiques amb els ajuntaments per veure de quina manera podem minorar tota aquesta burocràcia, que és conseqüència de l'excés normatiu", concreta el president. Entre d'altres, col·legi proposa que no calgui fer dues revisions tècniques dels projectes -una per part dels arquitectes, i l'altra per part dels ajuntaments- per reduir terminis amb l'obtenció de llicències.
