Dos estudis internacionals, liderats pel grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), demostren els beneficis d'administrar els tractaments concrets contra la migranya i fer-ho com abans millor.
Entre aquests destaquen els que es dirigeixen a bloquejar la proteïna CGRP, que està relacionada amb el dolor associat a la patologia. Entre aquests medicaments hi ha l'erenumab, el primer fàrmac d'aquest grup que va sortir al mercat.
Són els primers tractaments específics que van sortir per prevenir la migranya. Els que hi havia fins aleshores eren per als episodis aguts (triptans) o no anaven dirigits a aquesta dolència si bé s'ha demostrat que serveixen com a tractament preventiu (toxina botulínica).
Per valorar els beneficis de la medicació específica contra la migranya, el primer dels estudis -publicat a 'JAMA Neurology'- va analitzar l'evolució de 621 pacients amb migranya episòdica, és a dir, que tenien menys de 15 migranyes al mes.
El treball va consistir en un assaig clínic de fase IV on van participar 84 centres de 17 països. Els pacients es van classificar en dos grups: un rebia el fàrmac erenumab i l'altre va rebre medicacions inespecífiques, com betabloquejants, antiepilèptics o antidepressius.
Els investigadors van observar que els pacients que rebien erenumab responien millor al tractament. En aquest sentit, l'estudi mostra que si un pacient rep aquesta medicació és fins a 13 vegades més probable que tingui una millora clínica rellevant al cap d'un any en comparació a si reben un tractament inespecífic.
Aquest estudi també intentava simular la pràctica clínica i permetia que els neuròlegs canviessin el tractament dels pacients si ho veien convenient. En aquest sentit, els pacients que prenien erenumab van mantenir el tractament amb més freqüència que els que inicialment rebien inespecífics. A més, tenien menys efectes secundaris.
Pel que fa a l'evolució de la malaltia, el fet de prendre tractament específic en fases inicials pot evitar que es desenvolupi migranya crònica, que és quan els pacients tenen més de 15 dies de migranya al mes.
Tot i les millores que han implicat els fàrmac anti-CGRP, encara hi ha un percentatge de persones que no assoleixen una millora clínica. El segon estudi, publicat a 'Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry', s'ha centrat a investigar quines variables influeixen en la resposta a la teràpia.
El treball, amb prop de 6.000 persones de 35 centres i 7 països europeus, va analitzar els factors que influeixen en la resposta a les teràpies anti-CGRP. Es tracta d'un estudi de vida real amb pacients que prèviament havien rebut fàrmacs inespecífics sense resposta i que en el moment de l'estudi prenien medicaments anti-CGRP, com l'erenumab i altres.
L'estudi apunta que entre els factors clau que afavoreixen la resposta a la teràpia destaca el fet de tenir menys migranyes al mes o menys discapacitat associada a la malaltia. Els resultats apunten que és important iniciar el tractament precoçment per aconseguir millorar l'evolució de la malaltia, sense esperar que altres fàrmacs inespecífics resultin ineficaços.
A més, l'equip va observar que hi havia altres factors associats a una millor resposta al tractament, com no tenir només dolor a un costat del cap o no patir depressió. D'altra banda, tot i que el sexe de la persona no influeix en la resposta, sí que es va veure una millor resposta en persones amb edat avançada.
Els investigadors han apuntat la necessitat de continuar investigant per tenir biomarcadors específics per al diagnòstic, seguiment i resposta al tractament de la migranya que permetrien identificar les persones que respondran a la teràpia abans de prendre-la.
La doctora Patricia Pozo-Rosich, cap de secció del Servei de Neurologia i de la Unitat de Cefalea de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, assenyala que cal continuar "millorant" el circuit assistencial. "Això vol dir fer un diagnòstic adequat a temps i oferir a cada pacient el tractament que li toca en funció de la gravetat i la freqüència de la malaltia”, afirma.
La doctora indica que els criteris clínics per diagnosticar la migranya són "clars" i "molt consistents" i enumera: "Mal de cap que dura normalment entre 4 i 72 hores; associat a altres símptomes com les nàusees i el vòmit; molesta la llum i el soroll i costa pensar. Passa d'una manera episòdica i recurrent en el temps”.
Pozo-Rosich reflexiona que els resultats d’aquests tractaments biològics també permeten “dignificar” la vivència d’uns pacients que pateixen una malaltia que ha estat molt invisible. “Això aterra d’alguna manera la malaltia i li treu estigma”, diu aquesta neuròloga, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR i directora del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron.
