El jaciment del Camp dels Ninots a Caldes de Malavella data del pliocè superior, de fa uns 3,2 milions d'anys, i es va formar en un antic cràter volcànic que posteriorment va esdevenir un llac.
En aquest espai excepcional de la península ibèrica al llarg d'aquests 20 anys de campanyes arqueològiques s'hi han excavat mamífers, rèptils, aus i peixos en molt bon estat de conservació.
La darrera troballa va ser l'any passat amb l'esquelet d'un ocell d'un metre i mig i datat de 3,1 milions d'anys. Enguany han aconseguit restaurar i recuperar pràcticament tot l'esquelet i han confirmat que es tractaria d'una cigonya.
En aquesta nova companya d'excavacions, els arqueòlegs hi han localitzat forces restes òssies d'esquelets "desarticulats", és a dir, dispersos. Es tracta d'una troballa "singular" perquè habitualment s'hi localitzen peces senceres. La majoria de les restes que han descobert corresponen a aus, però també se n'hi ha trobat d'una cria de tapir o una falange d'un ocell rapinyaire que encara està en estudi.
En total, els investigadors creuen que les restes trobades correspondrien a una desena d'exemplars. "Això augmenta la variabilitat faunística que tenim aquí", afirma l'investigador de l'IPHES-CERCA i coordinador de la intervenció, Bruno Gómez.
Gómez diu que la troballa permet confirmar que al jaciment hi ha almenys "sis gèneres d'aus". Entre elles, de les espècies ciconiiformes, galliformes, anseriformes, phalacrocoracidae i corvidae.
Segons el coordinador del jaciment això supera de llarg el nombre d'espècies de macromamífers fins ara descobertes en aquest espai. "A dia d'avui només hem recuperat tres espècies i això de cares a una recreació costa una mica. És el repte dels propers anys", explica.
Els investigadors consideren que és probable que la major part de restes aïllades corresponguin a un mateix animal i que, un cop descompost, es desarticulés i es dispersés per tot el nivell. Malgrat que encara no es pot determinar quina espècie és, tot sembla indicar que es tracta d’un herbívor infantil, possiblement lactant.
Juntament amb aquestes restes, també s’han recuperat nombrosos esquelets d’amfibis, rèptils i peixos així com gran quantitat de restes botàniques (fulles, fruits, llavors). D’aquestes darreres en destaca un tronc d'arbre de més de dos metres de llargada.
En relació a la propera campanya hauran d'analitzar si volen seguir excavant en aquest punt d'ampliació iniciada l'any passat o iniciar-ne una de nova. "Aquí sembla que els nivells de macrovertebrats els hem esgotat però comencem a veure un nivell molt ric en microvertebrats. Hem de veure què ens interessa més", precisa.
L’any passat, el projecte de recerca al Camp dels Ninots va celebrar el seu vintè aniversari. Durant tots aquests anys, l’equip de recerca ha demostrat que en els més de quaranta metres de profunditat de sediments lacustres acumulats en el cràter d’aquest volcà s’hi ha preservat un ecosistema complet, que permet aportar dades molt rellevants per conèixer la biodiversitat d’aquest moment de la història del planeta.
En aquesta campanya, que va començar el 9 de setembre, hi han participat 15 membres entre equips de restauració, arqueòlegs, paleontòlegs, geòlegs, principalment de l'IPHES, però també de la Universitat Rovira i Virgili, de l’Institut Català de Paleontologia, de la Universitat Autònoma de Barcelona. La propera s'iniciarà mes de maig.
Per la seva banda el primer tinent d'alcalde en funcions a Caldes de Malavella, Sergi Mir, celebra les noves troballes realitzades en el marc d'aquest 21a campanya d'excavacions. Mir també recorda que l'Ajuntament té una relació molt fluïda amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que lidera les excavacions, i que compten amb un conveni de col·laboració amb una aportació anual de 10.500 euros.
Aquestes aportacions se sumen al finançament que el jaciment té del Departament de Cultura a través del projecte quadriennal de recerca "El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes III".
