L'alumnat en centres d'educació especial ha crescut un 20% en 5 anys, malgrat el pla per reorientar-los a centres ordinaris. Això és el que denuncia l'informe sobre la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
L'estudi, elaborat per Dincat i Granés Fundació, apunta que l'alumnat amb discapacitat intel·lectual només representa un 0,8% del totals d'alumnes inscrits en educació infantil, primària i secundària i que el curs 2023-2023 l'alumnat en centres d'educació especial es va eleva a 8.207, un augment del 1,7% respecte al 2021-2022 i d'un 20% els últims cinc anys.
D'altra banda, l'informe apunta que només un 16% de persones amb discapacitat intel·lectual entén la informació de l'administració pública.
L'informe, que aborda la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual en diferents àmbits, apunta que la majoria de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual que es troba en centres ordinaris és a centres públics i que els centres privats concertats i els no concertats estan "per sota del que els correspondria".
D'altra banda, el document indica que l'alumnat amb discapacitat intel·lectual només representa un 0,04% del total, una xifra que disminueix respecte al curs anterior.
Sobre l'augment de l'alumnat en centres d'educació especial, el director de Dincat, Víctor Galmés, ha dit que calen més recursos a l'escola ordinària perquè l'experiència de les persones amb discapacitat sigui "satisfactòria". També ha dit que cal que els centres treballin "més conjuntament" per evitar que les persones amb discapacitat se sentin amb menys suport als centres ordinaris.
Maria Sánchez, coautora de l'informe, ha afegit que alguns dels preguntats deien que se sentin més discriminats als centres ordinaris que als d'educació especial. "És una qüestió de recursos", ha afirmat Sánchez, que també ha lamentat la manca de dades sobre persones amb discapacitat en alguns àmbits, com la participació en la vida pública, la cultura o l'esport. "Falta molta informació", ha remarcat, tot fent una crida a les administracions per recollir i compartir més dades.
En l'àmbit de l'ocupació, l'estudi també assenyala que una de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual no té feina, malgrat que el 78% dels que estan desocupats voldria treballar. L'informe remarca així la necessitat "urgent" d'incloure les persones amb discapacitat intel·lectual al mercat laboral. Tot i així, els sous que reben són la meitat que els de la resta de la població i un terç menys que els de la resta de persones amb una altra discapacitat.
Per aquest motiu, l'estudi posa el focus en la necessitat que les polítiques públiques donin suport a que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin tenir un nivell de vida adequat.
Sobre els ajuts, l'informe remarca que el 63% de les persones que rebien la prestació no contributiva d'invalidesa el 2023 tenien una discapacitat intel·lectual. El càlcul d'aquesta pensió mitjana no contributiva es trobava per sota dels 440 euros mensuals el 2022, cosa que representa el 44% del salari brut mínim interprofessional, subratlla l'estudi.
L'informe també assenyala que hi ha una llista d'espera de més de 3.800 persones per accedir a centres residencials o llars de residència, que el nombre d'usuaris dels serveis d'atenció precoç s'ha multiplicat per 10 i que una de cada tres dones amb discapacitat intel·lectual no ha anat mai a una consulta ginecològica.
També indica que un 78% de les dones amb discapacitat intel·lectual preguntades ha de suspendre les seves activitats habituals durant la menstruació i que el 72% no decideix quins productes menstruals fa servir. En habitatge, el 52% dels preguntats diu que no ha pogut elegir el lloc on viu.
Pel que fa a l'accessibilitat, l'estudi indica que la informació proporcionada per l'administració pública, tant en paper com de manera digital, és la que menys entenen les persones amb discapacitat.
Per contra, la informació i senyalització del transport públic és la que més comprensible els resulta, tot i que només un 38,1% de les persones preguntades considera que el nivell de comprensió és fàcil.
La presentació de l'informe s'ha tancat amb una intervenció de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, que ha dit que és "una tasca de tots reivindicar millores" per a les persones amb discapacitat. Martínez Bravo ha posat en valor que queden reptes com la inclusió de les persones amb discapacitat en l'àmbit laboral i educatiu, entre d'altres. "Tenen el dret de treballar i com a societat no podem renunciar al talent que poden aportar", ha defensat.
Finalment, la consellera ha reivindicat que no es fa "despesa social, sinó inversió social" i ha defensat una "visió transversal" en les prestacions socials.
