L'augment d'insolvències presentades per particulars, i que són competència dels jutjats mercantils, deriven de la reforma de l'anomenada Llei de la Segona Oportunitat.
Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin intentar trobar una sortida. Que passa o bé per l'exoneració o bé per una cancel·lació parcial (a través d'un pla de pagaments).
La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 milions d'euros, sempre i quan es vagi actuar de bona fe i no s'enganyés els creditors en el moment de demanar el préstec. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- ja es va traduir en un notable increment de casos al llarg de l'any passat (quan dels 444 casos del 2022 es va passar als 791).
I durant el primer semestre del 2024, es continua mantenint la tendència a l'alça. Segons recullen les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que serveixen de termòmetre per mesurar l'impacte de la crisi, els dos jutjats mercantils de Girona han rebut 561 concursos de creditors. De totes aquestes insolvències, la immensa majoria -pràcticament 9 de cada 10- les han presentades particulars.
En concret, fins a 491 casos fan referència a gironins que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, xifra que representa un 25% més en comparació amb el primer semestre de l'any passat (quan van ser-ne 392).
De retruc, també han augmentat les empreses i autònoms que s'han vist abocats a fer suspensió de pagaments. Entre gener i juny, els jutjats mercantils de Girona han rebut 70 concursos de creditors per aquests casos (dels quals 22 els han presentat empresaris a títol individual i la resta, societats al límit de fer fallida). Durant el primer semestre del 2023, se'n van rebre 21 (entre uns i altres).
Tot i que aquest estiu l'Estat va allargar l'escut social per protegir els col·lectius més vulnerables, i va allargar fins al 2028 la moratòria de desnonaments, les dades del CGPJ evidencien que els llançaments continuen estant a l'ordre del dia. Això sí, en comparació amb el primer semestre del 2023, la xifra ha anat lleugerament a la baixa.
A les comarques gironines, entre gener i juny s'han executat 548 desnonaments. Són un 8,2% menys si la xifra es posa en relació amb el primer semestre de l'any passat (aleshores van ser-ne 597). Però també suposa que, de mitjana, cada dia arreu de la demarcació se n'arribin a executar tres.
La gran majoria dels llançaments -en concret, 384- han estat per impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals. Hi ha hagut 136 casos, però, en què el llançament s'ha traduït en deute per als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 28 casos restants s'emmarquen dins d'altres casuístiques.
De l'estadística del CGPJ, però, també crida l'atenció una altra dada. En aquest cas, referida a aquest 2024. Perquè si es posen en relació els desnonaments que hi ha hagut al primer trimestre (219), en relació a aquells altres que s'han executat entre març i juny (329), tan sols en tres mesos la xifra ha augmentat un 50%.
D'altra banda, i també en matèria d'habitatge, les dades del CGPJ també recullen com durant el primer semestre s'han interposat 63 demandes per ocupacions d'immobles davant els jutjats gironins. Les han presentades tant propietaris privats com ajuntaments o entitats que tenen pisos (no s'hi recullen les dels bancs). En relació a l'any passat, la xifra baixa lleugerament (perquè durant el primer semestre del 2023 se'n van interposar 82).
Per últim, l'estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. I aquí, allò que augmenta són les demandes per acomiadament. Perquè si es compara la primera meitat del 2024 amb el mateix període de l'any passat, l'increment és del 28% (passant de les 863 demandes a les 1.113).
En paral·lel, tot i que no tant, també han crescut les demandes per reclamació de quantitats (de les 559 del 2023 ara s'ha passat a les 600 d'aquest primer semestre del 2024).
