La cronologia de la vil·la romana del Collet a Sant Antoni de Calonge abasta des dels segles II-I aC fins al V dC, dins els quals hi ha diverses etapes diferenciades.
En un inici, part d'aquest turó l'ocupava un antic magatzem de vi, damunt del qual s'hi va bastir una primera vil·la tardorepublicana.
Posteriorment, ja en època augustal -és a dir, al canvi d'era- s'hi va fer una primera reforma. Sense modificar la planta primigènia, es van afegir unes termes al conjunt. I ja a finals del segle I dC, la vil·la romana va canviar del tot la seva fesomia. Les antigues estructures republicanes es van enderrocar i cobrir amb terra per crear una gran terrassa, sobre la qual s'hi va aixecar una vil·la imperial.
La campanya d'excavacions d'aquest 2024, la novena que es fa al conjunt, ha permès als arqueòlegs continuar endinsant-se a les diferents fases del jaciment. Sobretot, la recerca s'ha centrat en dos àmbits.
Per una banda, s'ha excavat part de l'ala oest de la vil·la imperial (en alguns llocs, arribant també fins als vestigis d'època republicana). I per l'altra, s'ha estudiat què hi havia sota el pati central d'aquella primera vil·la del segle I aC.
A la zona que ocupava l'ala oest, els arqueòlegs hi han descobert habitacions pavimentades amb morter hidràulic (que ara per ara, tindrien un ús indeterminat). En destaca, però, una gran estança -corresponent a la vil·la imperial- que encara conservava restes de les parets i el sostre, que hi havien caigut al damunt.
Ara, l'estudi d'aquests materials (sobretot teules, però també fragments de ceràmica) ajudarà a "poder detectar en quin moment es deixa d'utilitzar aquest sector", explica la directora de l'excavació, Elisabet Moner. "És a dir, quan s'abandona aquesta part de la vil·la del Collet", precisa.
Dins el sector de l'ala oest, però ja a la banda que donava més cap a mar, els arqueòlegs també han detectat les restes de tres habitacions més (que encara no s'han pogut excavar). I ja allà on s'acabava la vil·la, sota diversos nivells de paviment, s'han descobert els fonaments d'una torre. En aquest cas, d'època republicana; és a dir, del segle I aC.
La directora subratlla que es tracta d'una troballa "destacable". Perquè de fet, la descoberta d'aquesta torre és la peça que ha permès acabar de completar el dibuix de la façana d'aquella primera vil·la romana. En època republicana, la formava un mur flanquejat per dues torres a banda i banda. "Ja havíem trobat les restes de la primera i intuíem que n'hi havia una altra de simètrica; ara, les excavacions ens han permès documentar aquesta altra torre i certificar la nostra teoria", explica Moner.
Al segle I aC, damunt el promontori del Collet, la vil·la romana que s'hi va bastir seguia els patrons de les construccions itàliques. "Les habitacions s'organitzaven al voltant d'un pati central, i la façana solia tenir aquestes dues torres", concreta l'arqueòloga.
I de fet, les troballes no s'acaben aquí. Perquè aquest 2024 part de la campanya també s'ha centrat a estudiar el què en queda d'aquell antic pati. A la zona central, els arqueòlegs hi han descobert un gran retall fet a la roca natural. La primera hipòtesi és que, antigament, aquest rebaix era una cisterna d'aigua que abastiria tota la vil·la republicana. I que més endavant, segurament quan es va dur a terme la reforma que va donar pas a la vil·la imperial, aquesta cisterna es va reblir amb terra i material de l'època.
"Quan ja va deixar d'estar en ús i es va amortitzar, segurament coincidint amb el pas d'una vil·la a l'altra, a dins hi van abocar tot allò que ja no necessitaven", precisa Moner. Ara, dos mil·lennis després, això ha permès als arqueòlegs de la UdG descobrir-hi petites joies arqueològiques, com ara una moneda, fragments d'una columna o trossos de ceràmica.
Les restes de la vil·la romana del Collet, però, estan fragmentades. Perquè durant la Guerra Civil, en aquest promontori situat davant del mar s'hi va obrir una rasa que va servir de trinxera (reforçada amb un niu de metralladores) i que creua el jaciment fent una ziga-zaga. Els arqueòlegs de la UdG també aprofiten les campanyes d'excavacions per documentar-la.
Aquest any, a l'extrem nord-est de la trinxera, hi han descobert una estructura de formigó en pendent. Elisabet Moner explica que "serviria com a protecció" per als soldats. De fet, és exactament igual a la que ja s'havia documentat a l'altra banda de la trinxera (a l'extrem sud). A més, també s'han recuperat bales i retalls del filat de la fortificació.
Les excavacions al jaciment del Collet de Sant Antoni de Calonge han durat quatre setmanes, a cavall dels mesos de setembre i octubre. Es financen gràcies a l'acord que va signar la Universitat de Girona (UdG) amb l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Un finançament al qual també donen suport la Generalitat i la Diputació de Girona.
A més d'Elisabet Moner, que ha dirigit el treball de camp, l'equip d'investigadors de la UdG que fan recerca a la vil·la romana l'encapçalen els arqueòlegs Marc Bouzas, Josep Burch i David Vivó. En paral·lel a les excavacions, l'empresa Signinum SL també ha fet treballs de restauració i d'adequació de diferents parts del jaciment.
