La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, recull el veredicte del jurat.
El tribunal popular va concloure que els 4 acusats van posar-se d'acord per perpetrar un robatori a casa de la víctima perquè sabien que tenia diners.
La dona, que era infermera i supervisora del servei de diàlisi de la Clínica Girona, passava també consulta de podologia al seu domicili (situat al número 23 de la carretera Barcelona).
El veredicte va considerar provat que el matrimoni va ser el cervell del pla, tal com sostenien el fiscal Víctor Pillado i l'advocat de l'acusació particular Carles Monguilod. De fet, Jacome era companya de feina de la víctima, i va ser ella qui va enviar-li un whatsapp dient-li que passava el seu telèfon a una tercera persona (que estava interessada a anar-hi per fer-se els peus). En realitat, però, això va servir per concertar una visita a nom d'un pacient fals -un tal 'Carles Riera'- i tenir accés lliure al domicili.
La sentència remarca que tots els indicis que hi ha contra la companya de feina "creen una convicció forta sobre la seva participació en el disseny del pla de robatori, aportant informació sobre el patrimoni de la víctima i concertant la cita a la consulta del client fals".
Aquell 25 de setembre, Radresa, Morell i Pérez van anar fins a casa de la víctima en cotxe. Mentre el primer s'esperava a dins del vehicle, els altres dos van entrar a l'edifici cap a dos quarts de set de la tarda. Eugenio Pérez anava vestit amb una granota de feina, i Morell duia una bossa amb cinta americana i brides.
Segons va concloure el jurat, els dos assaltants van agredir la víctima, la van lligar de mans i peus, i la van tenir retinguda i immobilitzada una estona abans d'estrangular-la. Pérez i Morell van sortir de l'edifici poc després de les set del vespre. El veredicte recollia que els dos homes van atacar la infermera a traïció, sense donar-li cap possibilitat per defensar-se i que la van matar per intentar ocultar el seu objectiu: el robatori.
Tot i això, el jurat també va concloure que no es podia provar que els acusats s'enduguessin res de casa la víctima. Sí que es van trobar a faltar tres anells, que van desaparèixer i no s'han localitzat, però ni Morell ni Pérez es van endur diners ni joies que la víctima tenia a la vista o dins la seva bossa de mà.
"El jurat ha justificat amb suficiència que existia un pla de robatori confeccionat i perfeccionat per tots els acusats", recull la sentència emesa per la Secció Quarta. L'escrit, però, sí que discrepa sobre el fet que al veredicte s'introduís el delicte de detenció il·legal, perquè al seu entendre hauria d'haver quedat "absorbit" pel de robatori amb violència a casa habitada.
"Tot i que interessi poc o més aviat res, no volem deixar de mostrar el nostre desacord personal amb la introducció d'aquest delicte [...] ja que no es pot presumir, sense dades científiques que ho avalin, que la mort va produir-se quan va acabar el robatori", diu l'Audiència. I hi afegeix: "Creiem que la detenció il·legal hauria d'haver quedat absorbida pel delicte de robatori; i això sens perjudici pel càstig dels restants delictes, on s'hauria d'haver introduït aquesta manera més reprovable de dur-los a terme, lligant la perjudicada i matant-la".
La sentència remarca que el jurat popular va declarar provat que els dos autors materials van matar la víctima a traïció i que, per tant, van cometre un assassinat. "Aplicar un mecanisme mortal sobre una persona que està lligada, per una lligadura que li han fet dues persones amb força suficient per reduir la seva lleu capacitat de defensa, suposa un dels casos més paradigmàtics de traïdoria", exposa el magistrat que afegeix que la infermera tenia la capacitat de defensa "totalment anul·lada".
Les acusacions també sostenien que van cometre l'assassinat per ocultar el robatori. En aquest punt, García Morales assevera que és "més complicat" de provar: "Si el pla de robatori comptava des del principi amb l'ajuda de Consol Jacome, i la perjudicada podia suposar que ella hi havia participat propiciant la visita mèdica enganyosa, semblaria lògic també suposar que en el pla de robatori incloïa també causar la mort a la víctima, perquè no pogués arribar als assaltants denunciant la persona que l'havia assenyalat com a persona propícia per ser robada".
La sentència condemna els dos autors materials del crim pels delictes d'assassinat amb traïdoria, intent de robatori amb violència a casa habitada i detenció il·legal. Aquests dos últims, en concurs medial, perquè segons resol l'Audiència, "s'entén que la durada màxima d'aquesta detenció, de mitja hora aproximada, com va resoldre el jurat, era la imprescindible per executar un delicte de depredació patrimonial en un habitatge".
A Nicolau Morell, el tribunal li imposa 25 anys i mig de presó. Una pena que, en el cas d'Eugenio Pérez, és mig any més elevada -fins als 26- perquè se li aplica una agreujant de reincidència (perquè ja tenia una altra condemna prèvia per robatori).
En el cas del matrimoni que va ser el cervell de l'assalt, l'Audiència els condemna per robatori amb violència a casa habitada en concurs amb la detenció il·legal. La sentència imposa a Jordi Radresa i a Consol Jacome una pena de 5 anys de presó.
En matèria de responsabilitat civil, la sentència obliga els dos autors del crim -Morell i Pérez- a pagar una indemnització global de 110.000 euros als familiars de la víctima. La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Les defensa del matrimoni, encapçalada pel lletrat Sergio Noguero, argumentava que la dona no va tenir res a veure amb els fets i Radresa va reconèixer haver planificat el robatori. Morell va admetre haver perpetrat l'assalt però assegurava que ell no havia matat la infermera i Pérez es va desvincular de tot, negant fins i tot haver estat al centre de Girona el dia dels fets.
L'advocat de la parella condemnada com a ideòloga de l'assalt ha anunciat que recorrerà la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sergio Noguero remarca que la mateixa resolució de l'Audiència posa en dubte el delicte de detenció il·legal i espera que l'alt tribunal l'exclogui.
