El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ha començat a enviar les primeres declaracions de reconeixement de les confiscacions franquistes per a la reparació econòmica de les víctimes.
Paral·lelament el ministeri també està ultimant el valor de les antigues pessetes que van ser confiscades en euros actuals.
Així, el següent i definitiu pas en aquest procés de rescabalament econòmic a les víctimes del franquisme serà la devolució, per part del govern d'Espanya, dels diners confiscats als perjudicats i familiars directes.
"És un primer pas molt important i necessari que avala el compromís adquirit pel govern espanyol", destaca Leire López, lletrada de Vosseler Advocats que representa davant de la Direcció General més de 400 casos de membres de l'APIGF (Associació de Perjudicats per les Incautacions del Govern Franquista), que reclamen la reparació econòmica pels diners requisats per la dictadura.
"Ens consta que el Ministeri continua treballant en la confecció de l'auditoria i del desenvolupament reglamentari per establir la forma de pagament", explica López.
“Els terminis per enllestir l’auditoria acaben a finals d’any, de manera que coincidiran amb els Pressupostos Generals de l’Estat”, ha comentat l’advocada que ha assenyalat que els comptes haurien d’incloure la partida que estimi l’auditoria.
“Sabem que no ens trobem en una situació política molt estable i que els nous pressupostos podrien no tirar endavant”, ha reconegut López que ha afirmat que aquest fet no té perquè esdevenir un impediment perquè els familiars dels republicans espoliats puguin cobrar el que els pertoca: “El govern sempre deixa partides més genèriques per complir amb compromisos adquirits”, ha apuntat.
En aquest sentit, ha avisat que “un cop es tingui el valor actualitzat de la pesseta, si la resolució es reconèixer aquestes persones com a víctimes, que sembla que sí, i el compromís del govern es retornar a aquestes ciutadans els diners comissats, que també sembla que sí, l'executiu espanyol tindrà temps durant el 2025 per satisfer les nostres reclamacions”.
Els diners que es volen reclamar es van espoliar entre els anys 1938 i 1941. Es tracta de quantitats amb les quals Franco pretenia finançar el seu govern després de la Guerra Civil. Aquests decomisos es basaven en un decret que considerava il·legal la moneda emesa pel Banc d'Espanya després del cop, per la qual cosa es prometia bescanviar-la per bitllets vàlids.
Leire López ha advertit que es tracta de diners que les famílies no van cedir de forma voluntària, sinó que són estalvis que les forces de l'ordre van exigir-los sota amenaces. A canvi les autoritats franquistes van entregar a aquests ciutadans uns títols que, des d’aleshores, segueixen dipositats al Banc d'Espanya: “Els deien que en el futur aquests diners els serien retornats, però això no va passar”, ha explicat López.
La lletrada ha afegit que molts dels títols expedits van perdre’s perquè els descendents dels afectats no sabien què eren. Alhora, ha recordat que en altres casos, els títols van ser utilitzats com a moneda de canvi, en una mena de pagaré o xec, en diferents transaccions econòmiques, per la qual cosa alguns estar en mans de terceres persones.
Amb tot, López ha aclarit que "la llei de Memòria Democràtica només reconeix com a víctimes els descendents directes dels espoliats”. Per aquest motiu, ha argumentat, sense aquests llaços de parentiu, els títols no tenen valor.
