El poblat ibèric de Castell es va reobrir aquest octubre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni.
El jaciment portava 3 anys tancat, després que els temporals i les pluges haguessin causat diferents esllavissades a la zona i malmetessin les estructures arqueològiques. Per això, davant del perill, el poblat ibèric de Castell es va tancar al públic.
Ara fa uns dies, es va reobrir la plataforma inferior del poblat perquè la gent pogués visitar-lo de nou. Però poc després, a finals d'octubre, durant un control rutinari al jaciment, el personal del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) va detectar que un o més brètols, de manera intencionada, havien malmès una de les cisternes del conjunt.
En concret, es tracta de la cisterna principal del poblat. Aquí, els brètols van arrencar-ne els blocs de pedra (tant de l'estructura circular com dels murs adjacents) i els van estavellar al fons de la cisterna.
El Museu d'Arqueologia subratlla que els danys són "greus" i calcula que costarà més de 5.000 euros arreglar-los. Durant les properes setmanes, es preveu que el MAC coordini tant la restauració com la consolidació de la cisterna i dels murs adjacents.
El Museu ja ha denunciat la bretolada als Mossos d'Esquadra i als Agents Rurals, que es coordinaran per investigar els fets. El MAC també lamenta que aquesta no és la primera vegada que el poblat ibèric de Castell pateix actes vandàlics. En els darrers anys, i de manera reiterada, han aparegut pintades amb esprai en diversos elements arqueològics del jaciment.
Tant el Museu d'Arqueologia com l'Ajuntament de Palamós condemnen la bretolada, que ha "afectat i destruït part del patrimoni arqueològic local". El poblat ibèric de Castell està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
El poblat ibèric de Castell està ubicat en un promontori que s'endinsa en el mar, unit a terra ferma per un petit istme al final de la platja de Castell. Les primeres evidències d'ocupació humana daten del segle VI aC, quan en aquest lloc s'hi va establir una petita comunitat indígena de la primera Edat del Ferro. El primer assentament ibèric es va conformar a finals del segle V aC. Estava concentrat a la plataforma superior del promontori i en terrasses ubicades a llevant i a ponent.
Amb l'arribada dels romans al territori, a finals del segle III aC, el poblat va continuar evolucionant urbanísticament, a diferència de la majoria d'assentaments d'aquesta cultura que majoritàriament van ser abandonats. Més endavant, la pèrdua d'importància estratègica, sobretot des del punt de vista comercial, va fer innecessari el manteniment d'aquest poblat que s'aniria abandonant progressivament en el decurs del segle I dC.
El poblat ibèric de Castell va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, segons l'acord de 17 de setembre de 1996, del Govern de la Generalitat, que figura al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya - DOGC 2272 de 23 d'octubre de 1996 i també està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Palamós.
