La dieta de gairebé nou-cents milions de persones és insuficient i pobra, mentre un terç dels països desenvolupats pateix obesitat a causa d'una ingesta excessiva o inadequada.
Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), s'estima que un terç de tots els aliments produïts en l'àmbit mundial es perden o es malbaraten.
A la Unió Europea, cada any es descarten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival al 20% de la producció alimentària total.
A Catalunya, segons l’últim estudi publicat el 2012 per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), les llars, els comerços i la restauració malbaraten anualment unes 262.000 tones d’aliments, una xifra que equival a uns 35 quilos llençats per persona.
La major part del malbaratament (el 58%) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16%), l'hostaleria (12%), el comerç al detall (9%), els serveis d'àpats (4%) i els mercats municipals (1%).
En l'àmbit domèstic, les principals causes que influeixen en el malbaratament alimentari són la manca de conscienciació sobre allò que es llença, la poca planificació de les compres, la falta de coneixement sobre les tècniques d'emmagatzematge, la confusió sobre les dates de caducitat i de consum preferent, i els formats de les racions que es poden adquirir en els supermercats.
A comarques gironines, el Banc dels Aliments a Girona treballa per reduir aquest malbaratament tant a través de campanyes de conscienciació social, com distribuint menjar que acabaria llençat. En aquest sentit, el 58% dels aliments que va subministrar l’any passat a persones en situació de vulnerabilitat eren aprofitats. En concret, de les més de 2.755 tones d’aliments que es van distribuir, 1.605 tones provenien del reaprofitament. I aquest percentatge d’aprofitament va créixer un 2,1% respecte a l’any anterior.
"Un dels objectius principals del Banc és el de lluitar contra la precarietat alimentària i, per això, treballem per aprofitar al màxim els excedents", insisteix el membre i exvicepresident del Banc dels Aliments a Girona, Josep Maria Pagès. En aquest sentit, el Banc es queda "tota mena d'aliments que no serien comercialitzables a les grans cadenes, com fruita i verdura poc atractiva per la vista, productes que estan mal etiquetats o aquells que estan a punt de caducar" i, amb això, s’arriba a distribuir aquest 58% d’aliments que acabarien a les escombraries.
Gràcies a iniciatives com aquesta i a la major consciència social en aquest camp, des del Banc dels Aliments de Girona estan convençuts que "el malbaratament es va disminuint". "La societat cada vegada està més sensibilitzada amb el malbaratament alimentari i les empreses agroalimentàries també filen més prim amb els seus estocs", afirma Pagès.
De fet, i també segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el percentatge de malbaratament alimentari ha disminuït gairebé un punt percentual en vuit anys. En concret, s’ha passat d’una mitja de malbaratament del 7,4% el 2013, al 6,5% el 2021. Aquest estudi s’ha fet a partir de l’anàlisi de la fracció orgànica, un altre indicador de malbaratament.
Tot i això, Pagès alerta que "encara és llença molt menjar". Segons dades del Banc dels Aliments a Girona, on més menjar es llença és a les llars. "Tots podem fer més perquè es parla que més de la meitat de tot el que es malbarata prové de les cases", explica l'exvicepresident del Banc dels Aliments a Girona. Com a mesura per intentar reduir aquest malbaratament, des del Banc s'han portat a terme diverses campanyes de sensibilització i també es fa pedagogia, sobretot amb activitats a escoles i instituts.
La campanya més gran que fan els bancs d’aliments és la del gran recapte, que se sol fer cada any a finals de novembre i en què es recullen tones de menjar per fer arribar a qui més ho necessita. I també entre altres iniciatives, enguany, s’ha dut a terme la campanya Bon profit!, en col·laboració amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural, en el marc del Programa de l’Estratègia Agroalimentària de Catalunya. En aquest marc, s’ha elaborat una guia per a l’aprofitament alimentari dirigida a la ciutadania i en forma de desplegable i ha inclòs programes de conscienciació per ajudar a fer llistes de la compra o conèixer els terminis de caducitats dels productes.
De fet, un dels motius que el Banc té detectat que provoca que es llenci a les cases molt menjar que encara està en bon estat és confondre la data de consum preferent, amb la data de caducitat de qualsevol aliment. "La data de consum preferent es pot sobrepassar perquè només indica fins quan està previst que l'aliment conservi la qualitat. Més tard, pot perdre gust i textura, però no vol dir que s’hagi fet malbé", detalla Pagès.
Aquesta és la diferència clara amb la data de caducitat, que el vicepresident del Banc a Girona recorda que "indica fins quan es pot consumir aquell aliment de forma segura" i que, per això, "mai s'ha de depassar". "Si un aliment ha passat la data de caducitat és millor no prendre'l, perquè ens podria fer mal", insisteix. Pagès està convençut que ser coneixedors d'aquesta informació, pot contribuir a disminuir l'aliment que es desaprofita.
Per últim, un altre punt que cal tenir present a l’hora d’intentar reduir el malbaratament és com contribueix al canvi climàtic. I és que, quan es llença un aliment, també s’estan llençant tots els recursos que han estat necessaris per produir-lo, transformar-lo, transportar-lo i distribuir-lo per, finalment, destruir-lo. És a dir, es llença sòl, llavors, aigua, adobs, energia, combustibles fòssils o força de treball, entre d’altres. Recuperar aliments, doncs, contribueix no només a lluitar contra la fam al món, sinó també a frenar el canvi climàtic per preservar la salut del planeta.
