L’ús del català en la documentació judicial segueix estancat, segons els indicadors dels serveis lingüístics de l’àmbit judicial del departament de Justícia.
El seu darrer informe mostra que l’any 2023 només hi va haver un 8,1% de peticions per rebre les notificacions judicials i la documentació en català a través de la plataforma e-justícia.cat, gairebé dos punts menys que l’any 2022 i encara més del 14,7% registrat el 2021.
Això passa mentre la normativa de l’opció lingüística s’incompleix en fins a 8 de cada 10 peticions als jutjats, amb dades del mateix informe que aquest dilluns denuncia Plataforma per la Llengua. D’altra banda, les demandes presentades en català també va caure fins al 4,8%, per sota del 2022.
El 2019 i el 2020 es va començar a desplegar el mòdul d’opció lingüística a e-justícia.cat i l’any 2021 es va implantar a la totalitat d’òrgans judicials que treballen amb e-justícia.cat: jutjats de primera instància, contenciosos, socials i mercantils.
L’any 2023 s’ha exercit l’opció lingüística en una mica més de 620.000 procediments. Un 8,1% dels intervinents han demanat rebre la documentació en català, i un 91,9%, en castellà. Això suposa un petit nou descens respecte el percentatge de l’any passat i de gairebé set punts respecte el 2021.
Com reconeix el mateix informe del departament de Justícia, les dades sobre l’aplicació de l’opció lingüística en el programa de tramitació processal e-justícia.cat i les de la llengua en la documentació que emeten els òrgans judicials “no són les que caldria esperar ni les desitjables en un sistema de doble oficialitat català-castellà”.
Fent-se ressò de l’informe, aquest dilluns la Plataforma per la Llengua atribueix en part aquesta caiguda a “l’aclaparadora presència del castellà en la justícia”. L’entitat subratlla, en aquest sentit, una altra dada de l’informe de Justícia: durant el 2023 es van desatendre el 79,16 % de les peticions per rebre documentació dels jutjats en català, gairebé 1 de cada 8.
En termes absoluts, es va incomplir la petició en 295.681 procediments. Només es van satisfer el 20,24 % de les peticions (en 75.010 procediments). El percentatge és lleugerament pitjor que el de l'any anterior, el 2022, en què es van satisfer el 21,13 % de les sol·licituds, però un pèl superior al del 2021, quan el percentatge de peticions satisfetes va ser del 18,7 %. Novament, es tracta de dades de sol·licituds fetes a través de la plataforma informàtica E-Justícia.cat, que està implantada als jutjats de primera instància, als socials, als mercantils i als contenciosos-administratius, però encara no als penals.
La plataforma lamenta la situació, “tenint en compte que el Departament de Justícia augmenta any rere any el complement econòmic per als lletrats del torn d'ofici que presenten els escrits en català. S'evidencia, per tant, que és una mesura que no funciona”, sostenen.
L’entitat constata que el mes de juny la Sala de Govern i la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van acordar “posar fi als incompliments” per rebre la documentació en català, però diu que “caldrà veure si funcionen”.
L’informe dels serveis lingüístics de l’àmbit judicial del departament de Justícia també detalla la situació del català des del punt de vista del nombre de demandes (de nou, sense l’àmbit penal) presentades en català a tot Catalunya, i per demarcació. En conjunt, el percentatge no arriba al 5% del total. Girona té el nivell més alt (10,9%) i les comarques de Tarragona, el més baix (2,54%).
D’altra banda, la llengua de les sentències emeses amb els sistemes de tramitació judicial e-justícia.cat i -anteriorment- Temis, reflecteix una situació similar. L’any 2023, només el 6,8% van ser en català (17.453 de 256.784), lleugerament per sobre que l’any anterior però gairebé dos punts menys que l’any 2019. Per demarcacions, les Terres de l’Ebre és on es registra un percentatge menor de sentències en català emeses amb aquests sistemes de tramitació (un 3,48%), i Girona, on més (un 14,6%).
“La no obligatorietat de conèixer el català per ocupar una plaça a Catalunya, la necessitat de traducció al castellà quan la documentació ha de sortir fora del territori o quan una part al·lega indefensió i la poca demanda del català entre els professionals que es relacionen amb l’Administració de justícia són alguns dels elements que expliquen aquest baix ús del català a les sentències”, raona l’informe, que conclou que la situació “ no és gens favorable, ni per l’ús del català en la documentació judicial, que continua a la baixa, ni per les dades que tenim del compliment de l’opció lingüística”.
Una de les funcions del Servei Lingüísic de l’Àmbit Judicial és la formació en català i llenguate jurídic al personal al servei de l’Administració de justícia als professionals. Pel que fa a la formació de llengua catalana i de llenguatge jurídic, les inscripcions continuen en valors similars a anys anteriors. En aquesta edició s’han inscrit a formació de llengua catalana 695 persones que treballen a l’Administració de justícia (jutges, fiscals, lletrats de l’Administració de justícia, metges forenses i resta de personal de les oficines judicials), com també alumnes de l’Escola Judicial.
En positiu, l’informe del mateix Servei Lingüístic destaca “l’alt volum” de jutges en pràctiques de l’Escola Judicial que, amb la perspectiva que ocuparan una plaça a Catalunya, sol·liciten rebre formació en català perquè la majoria són de fora i no tenen competència en llengua catalana.
