Aquest dijous s'ha presentat la "Declaració de Girona" a l'auditori de l'edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
Com a principals punts hi ha aturar l'enriquiment injust de l'oligopoli de les energètiques, incorporar competència real al sector, reconèixer i fomentar l'actuació de les comunitats energètiques, millorar la transparència i el control públic de les empreses i implantar mesures per impulsar la participació de la Generalitat.
Totes aquestes mesures han de servir per tal d’arribar "el més aviat possible" a tenir una xarxa pública d'energia que "no miri només per l’enriquiment d’uns pocs, sinó que sigui un servei públic", segons es detalla.
En total són 116 els municipis catalans que l'han signat, juntament amb quatre entitats a més d'una Entitat Municipal Descentralitzada.
Entre localitats que hi donen suport, les quatre capitals de demarcació, un fet "important" ja que "demostra el caràcter transversal" de la declaració. En aquest sentit, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha ressaltat que "el full de ruta és comú per acabar amb el negoci dels oligopolis".
"Al final es tracta de recuperar una màxima política clàssica, que és fer política per a la majoria i no com ha passat els darrers anys on s'ha fet ús d’un bé públic per l'enriquiment d'uns pocs", ha ressaltat l'alcalde de Girona.
La presidenta de l'Associació de Municipis i Entitats per una Energia Pública (AMEP), Patrícia Reche, ha reconegut que el camí no és fàcil per poder arribar a fer públic el sistema energètic. En aquest sentit, la legislació actual dificulta l'objectiu final, per això demanen la implicació de les administracions.
I és que el subministrament d'energia a l'estat espanyol està considerat un servei d'interès econòmic general però no està reconegut ni com a servei públic ni com a dret fonamental, recorda Reche . Per això, lamenta que aquesta consideració de servei regulat implica una certa protecció al consumidor però no assegura la protecció del dret a l'accés a l'energia.
Atès que arribar a un servei públic de l'electricitat no serà un camí assequible, la voluntat és començar a fer "petits ajustos" per tal de poder avançar. En aquest sentit, la presidenta de l’AMEP considera que el més urgent és reconèixer les comunitats energètiques com a gestors de la distribució i millorar la transparència per part de les empreses. "Tenim dret els ajuntaments a tenir informació sobre la distribució de l’energia", reclama.
Finalment, Reche ha explicat que el que pretenen és arribar a un model comparable amb el que actualment hi ha a Catalunya amb l’aigua. En aquest sentit, la presidenta de l’AMEP creu que hi hauria d’haver-hi un gestor públic com és l’Agència Catalana de l’Aigua, però que fos cada municipi qui decidís poder municipalitzar el servei o no, en funció de les seves necessitats.
