Les restes de l'aqüeducte, que ara han ressorgit després de dos mil·lennis sota terra, es troben en un extrem de la vil·la del Pla de l'Horta a Sarrià de Ter.
El tram que se n'ha desenterrat, que s'estén al llarg de 18 metres i mig, passa en paral·lel a les estructures de l'antiga zona de producció.
De l'aqüeducte ja se'n coneixia l'existència, perquè als anys 70 -quan es va descobrir el jaciment- se'n va trobar vestigis en una finca privada adjacent als terrenys on hi havia la vil·la romana.
Aquestes restes es van documentar als anys 90, però més enllà d'això, la resta continuava essent un misteri. Fins aquest 2025.
Contràriament a la imatge mental que ve al cap quan es parla d'un aqüeducte -la del pont amb arcs- el de la vil·la romana del Pla de l'Horta passava soterrat. "Un aqüeducte és, de fet, una canalització que transporta aigua; en aquest cas, el que hem descobert està excavat a l'argila del terreny i n'aprofita el pendent natural", concreta la directora de l'excavació.
El tram d'aqüeducte que els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) han trobat fa 60 centímetres d'amplada i 1,10 metres de fondària. A mesura que avança en direcció nord, el seu pendent davalla un centímetre; cosa que permetia que l'aigua corregués a l'interior sense estancar-se.
Tot i que encara no es poden datar amb exactitud, les restes se situen o bé en època tardorepublicana (al segle I aC) o bé en època d'August (al segle I dC). Sigui com sigui, però, Costa precisa que l'aqüeducte és "una de les primeres grans estructures" que va tenir la vil·la del Pla de l'Horta. I de fet, la troballa també evidencia quina era la necessitat d'aigua que calia per al seu dia a dia.
L'arqueòloga de la UdG explica que "segurament" el tram que s'ha localitzat al Pla de l'Horta ja es trobava més avall del dipòsit central que rebia l'aigua procedent de l'aqüeducte principal que baixava de la muntanya. És a dir, que la seva funció ja era distribuir-la cap a la zona productiva de la vil·la. Però tot i ser un ramal, Ana Costa posa en relleu que les seves dimensions són rellevants.
"L'estructura de la canalització, amb més d'un metre de fondària, fa pensar més en l'abastament d'una ciutat o d'un poble que no pas el d'una residència privada", concreta la directora de l'excavació.
Costa explica que la vil·la romana del Pla de l'Horta tenia fonts ornamentals, unes termes pròpies i una àrea productiva potent (on es criaven animals, hi havia conreus i s'hi feia tant vi com oli).
Això, ja de per si, requeria molta aigua. Però els arqueòlegs de la UdG també creuen que, més enllà d'això, a la vil·la s'hi podria fer algun altre tipus d'activitat que també en necessités grans quantitats. "Per tant, això ens porta a pensar que, si seguim excavant l'aqüeducte, en algun moment trobarem un espai on la canalització desemboqui i veure si hi ha restes que ens ajudin a saber-ho", precisa la directora de l'excavació.
En paral·lel, durant aquesta campanya, els arqueòlegs han continuat excavant la part productiva de la vil·la romana. Aquí, hi han descobert dues estances -de moment, no se'n pot concretar l'ús- que els han permès recular en els segles fins arribar a l'època d'August. Va ser aleshores quan la residència primigènia que hi havia al Pla de l'Horta (de mitjan segle I aC) es va reformar i es va ampliar amb tota aquesta nova zona de producció.
El fet que, a diferència d'altres zones, aquestes dues estances no estiguessin pavimentades amb morter (opus signinum, en llatí) ha permès als arqueòlegs anar retirant capes de terra i "resseguir tota la seqüència estratigràfica", concreta Costa. Arribar fins a les primeres estructures els ha fet descobrir, per exemple, que els antics romans van reaprofitar part dels materials d'aquella primera vil·la residencial que es va aterrar per fer el paviment de la nova àrea productiva.
Però no només això. Perquè a mesura anaven endinsant-se en el passat, aquesta part del jaciment els ha ofert objectes de la vida quotidiana de la vil·la. No tan sols eines de treball, sinó també troballes vinculades amb l'oci i el dia a dia dels antics romans (o els seus esclaus).
"En aquest àmbit, al segle II dC segurament hi va haver un incendi i tota la teulada va caure; això va segellar una sèrie de materials, que van quedar colgats", explica Ana Costa. Entre els que ara els arqueòlegs de la UdG han desenterrat hi ha un atuell de bronze força ben conservat, la punta d'una llança (relacionada amb la cacera), grapes de plom amb què es reparaven les grans gerres (dolia) que emmagatzemaven gra o altres productes, agulles per subjectar la roba (fíbules) o peces de metall que formaven part de les corretges dels cavalls.
També s'han trobat algunes monedes. En destaca una, però, on es distingeix clarament l'efígie de l'emperador Septimi Sever (que va comandar l'imperi entre finals del segle II i principis del III dC).
I com a curiositat, també ha aparegut un dau fet d'os, amb marques geomètriques per representar els números (i que segurament formava part dels pocs moments d'oci que tenien els esclaus).
La campanya arqueològica d'aquest 2025 al Pla de l'Horta va començar el 7 de gener i s'allargarà fins al 14 de febrer. Les excavacions que periòdicament la UdG fa al jaciment de Sarrià de Ter reben dues fonts de finançament. Per una banda, els recursos que aporta el conveni Gerunda, signat entre la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Sarrià i la universitat; i per l'altra, els que provenen dels projectes quadriennals de recerca que aporta la Generalitat.
Aquest any, a més, la part noble de la vil·la romana del Pla de l'Horta creixerà en esplendor. Perquè s'hi reintegrarà el darrer dels mosaics que es van extreure del jaciment fa més de mig segle.
Va ser entre els anys 1970 i 1972, quan la vil·la romana va començar a excavar-se. Tot i que aquelles primeres restes posteriorment es van cobrir, sí que es van treure diferents mosaics del segle II dC, de tessel·les amb motius florals i formes geomètriques, que es van traslladar al Servei d'Atenció als Museus de Pedret.
L'any passat, els restauradors ja van reintegrar tres panys de mosaics allà on es trobaven originalment. I aquest 2025, faran el mateix amb l'últim que encara es conservava als magatzems.
