Al judici, la víctima, que actualment és major d'edat, va declarar que pràcticament no tenia relació amb el seu oncle (germà de la mare) i originari d'Hondures fins que l'any 2016 va venir a viure al país.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Juan Mora, exposa que el condemnat, que actualment té 55 anys, es va quedar a dormir a casa de la seva germana, a Caldes, la nit del 21 al 22 d'agost del 2016. Al domicili, hi vivia la víctima, que en el moment dels fets tenia 14 anys.
El tribunal conclou que, entre les dues i les tres de la matinada, el processat va entrar a l'habitació on dormia la menor, se li va tombar a sobre i la va "penetrar". Durant l'atac, segons la sentència, el processat li va tapar la boca mentre li deia que si explicava el que havia passat li diria a la seva mare que havia estat "consentit" i que això li portaria problemes.
L'Audiència exposa que el relat de la víctima és "persistent" i descarta que, tal com sostenia el processat, el denunciés guiada per un "ànim espuri" i per evitar que la seva mare complís l'amenaça de dur-la a un internat per mal comportament. La sentència remarca que, en un primer moment, la mare no es va creure l'aleshores menor perquè havia mentit amb anterioritat, tot i que la va portar al CAP i a l'hospital Santa Caterina de Salt i van interposar denúncia.
A la sala de vistes, la mare va matisar aquestes primeres declaracions i va dir que va tenir "dubtes" en un primer moment però que després ha vist que la víctima deia la veritat. "Allò rellevant per a la sala no és si la víctima havia mentit en una altra ocasió, sinó que allò important és si menteix en aquesta ocasió", exposa el tribunal que esgrimeix que hi ha tot un seguit de proves que avalen els fets.
La prova clau són els informes biològics que va trobar una imatge compatible amb un cap d'espermatozou i ADN compatible amb el de l'acusat als genitals de la víctima. La defensa de l'acusat, encapçalada pel lletrat Samuel García-Quintas, va apuntar al judici que les pericials no van localitzar restes de líquid seminal i que la presència de material genètic del processat podria ser conseqüència d'una "transferència secundària".
Sobre això, la secció tercera remarca que "és veritat que són possibles diverses explicacions sobre la troballa del material genètic de l'acusat" als genitals de la víctima però que "és més una possibilitat de laboratori que de la vida real". La sala no hi veu cap altra "explicació plausible" i, per això, sosté que hi ha càrrega probatòria "suficient" per dictar una sentència condemnatòria.
A més, el tribunal també remarca que la menor va alertar la mare i la parella de la dona la mateixa nit dels fets i quan el processat encara era a casa: "Si ens trobéssim davant d'una mentida planificada per la víctima, hagués sigut lògic esperar a l'endemà o a un moment que l'acusat no estigués a casa per no haver-s'hi de confrontar". La sentència recull també que, segons les pericials, la víctima pateix una afectació psicològica derivada dels fets.
L'Audiència li aplica a l'acusat el Codi Penal actual, després de l'aprovació de la llei del 'només sí és sí' perquè és "més favorable" a l'acusat. Així, condemna l'home que s'enfrontava a 12 anys de presó a una pena de 9 anys i 1 dia com a autor d'un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys amb penetració i prevaliment (per haver-se aprofitat de la relació d'ascendència per ser familiar d'ella). La sala li aprecia l'atenuant de dilacions indegudes pel temps que el cas ha trigat en arribar a judici.
El tribunal també li imposa 7 anys i 1 dia de llibertat vigilada i el processat haurà d'indemnitzar la víctima amb 8.000 euros.
La sala, que manté l'acusat en llibertat provisional amb mesures cautelars, també acorda l'expulsió del país un cop complertes dues terceres parts de la condemna. L'Audiència considera que no és una mesura "desproporcionada" tenint en compte que està empadronat a un centre d'acollida per a persones sensesostre i que l'únic arrelament que té al país és la família de la víctima.
A la sala de vistes, el processat va dir que la seva vida corria perill al seu país d'origen en cas d'expulsió. L'Audiència resol que "no hi ha proves d'això" perquè no hi ha, per exemple, un expedient d'asil.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
