La Policia Nacional ha detingut 11 suposats ciberestafadors de les comarques gironines. La investigació va començar arran de denúncies interposades per víctimes des de diversos punts de l'estat espanyol.
Els investigadors de la unitat de delinqüència especialitzada i violenta (UDEV) de Girona va seguir el rastre fins a diversos presumptes estafadors de la demarcació.
Segons informen en un comunicat, les víctimes estafades van perdre entre 500 i 700 euros cadascuna i no han pogut recuperar els diners perquè els sospitosos ja havien retirat els diners.
Els arrestats van arribar a embutxacar-se 62.000 euros.
La Policia Nacional, després de rebre les primeres denúncies, ha pogut localitzar fins a 24 víctimes. Els ciberestafadors utilitzaven diferents metodologies. Així, feien ofertes de feina fraudulentes a través de xarxes socials sol·licitant diners per poder fer la gestió de dades o també utilitzaven el mètode anomenat fill amb problemes, on els autors es fan passar per familiars de les víctimes demanant diners de manera urgent.
A més, també ordien enganys a través d'enllaços fraudulents fent-se passar per l'entitat bancària de les víctimes. Quan els estafat obrien la pàgina, demanaven les claus i les contrasenyes i després utilitzaven aquesta informació per fer transferències a altres comptes, així com compres per Internet.
Els arrestats viuen a diverses poblacions gironines com Celrà, Caldes de Malavella, Salt, l'Escala, Sant Pere Pescador, Les Planes d'Hostoles, Girona i Olot i rebien els diners a comptes bancaris des d'on els retiraven per eliminar el rastre dels diners.
Segons la investigació, una de les detingudes va estafar tres persones. La dona, resident a Girona, va arribar a embutxacar-se 10.300 euros de víctimes de Màlaga, Zamora i la Corunya utilitzant el mètode del fill amb problemes.
Un altre dels arrestats, resident a Olot, va estafar 7.000 euros a dues víctimes d'Alacant i Alcalà d'Henares amb el mateix sistema.
La Policia Nacional demana extremar la precaució davant la rebuda de qualsevol tipus de missatge sospitós, ja sigui d'una entitat bancària com d'un suposat familiar i recorda que els bancs no demanen mai cap clau ni contrasenya a través d'un enllaç, només a les aplicacions oficials.
També adverteixen sobre ofertes falses tant de feina com a nivell immobiliari sol·licitant diners a canvi de gestions.