Fundesplai recorda que diversos estudis constaten que el 80% de joves de famílies amb titulació superior arriben a la universitat, mentre que la xifra es redueix al 30% a famílies on els pares no tenen formació més enllà dels estudis obligatoris.
L’entitat també assenyala que el 25% dels alumnes matriculats a batxillerat no l’acaben, i avisa que el salari d’un treballador amb titulació universitària és un 57% superior al d’una persona que només té el graduat escolar.
Davant aquestes dades, el programa Hedera de Fundesplai s’ha focalitzat en els joves de batxillerat i cicles formatius “que la seva situació social els genera barreres per accedir a estudis superiors”.
Durant els cursos 2022/23 i 2023/24, en col·laboració amb Fundación Esplai - Ciudadania Comprometida, ha analitzat més de 10.500 joves de 200 instituts de Catalunya i Andalusia sobre les seves motivacions quan s’apropen a la fi del batxillerat o de cicles formatius. Tots els centres educatius eren d’alta complexitat o situats en barris amb llars amb ingressos inferiors a la mitjana de l’entorn.
Del conjunt de participants a l’estudi, més de 800 alumnes -550 a Catalunya- han estat assessorats amb un mentor. Segons les dades presentades aquest dijous, el 23% de les famílies dels joves que s’han sumat al programa només tenien un adult de referència i un 29% de l’alumnat tenia almenys un progenitor nascut fora de l’estat espanyol. El 58% dels joves manifestava que un dels dos progenitors tenia ingressos baixos, mentre el 38% ho relatava sobre tots dos.
Després de la relació, Fundesplai destaca que el 58% dels joves mentorats que no volien seguir estudiant han decidit continuar la seva formació. Un 15% dels alumnes acompanyats manifesta que la formació professional pot ser un camí acadèmic adequat als seus interessos. El projecte Hedera també ha constatat que les expectatives sobre el rendiment acadèmic són més elevades entre els joves mentorats que entre els que no han rebut aquest suport.
Al mateix temps, són més altes les expectatives de conèixer persones amb interessos comuns si estudien a la universitat o un cicle superior envers els alumnes que declinen continuar els seus estudis.
Un cop acabats els dos primers anys de recerca, Fundesplai destaca la necessitat d’incrementar el nombre de mentors referents amb perfils socioeconòmics i culturals similars a l’alumnat participant. En aquest sentit, ressalta que els joves amb pitjor situació socioeconòmica valoren tenir un referent del seu mateix barri o exalumne del seu institut. També indica que una “clara majoria” dels joves manifesta que prefereix tenir un referent amb els mateixos interessos acadèmics, així com prioritza que sigui del mateix gènere, ètnia o religió.
Aquests dos anys hi ha hagut 584 universitaris formats com a mentors, els quals han establert relació amb els joves a través de trobades virtuals, “fet que eliminava la condició de proximitat geogràfica”.
Fundesplai destaca que el fet que fossin universitaris permetia generar un vincle estret amb els joves dels instituts, “de manera que es convertien en referents que possibilitessin generar expectatives més clares i fonamentades”. El 73% de mentors han estat noies.
