En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha entrat en el debat sobre les conseqüències de l’accés prematur i la sobreexposició a les pantalles per part d'infants i adolescents i l’ús dels mòbils als centres educatius.

Després d’una jornada el 2023 sobre l’impacte en la salut dels menors dels mòbils i les xarxes socials, els metges van impulsar un grup de treball amb 13 experts -entre els quals una psiquiatra, psicòlegs, una treballadora social o experts en tecnologies- que aquest dimecres ha presentat el seu document de recomanacions.

Els experts han destacat que no volen “demonitzar” les noves tecnologies ni les xarxes socials, sinó evitar-ne els “usos perniciosos” en la població, sobretot entre els infants.

En el document, adverteixen que “la infància i l’adolescència són períodes de desenvolupament cerebrals crítics que exigeixen especial protecció i atenció”. Alerten que l’exposició a les xarxes socials i a determinades funcionalitats dirigides a augmentar el temps d’ús a continguts potencialment perillosos suposa “un risc per al desenvolupament del menor quant a la salut física i mental”.

La cap de secció del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic i membre del grup, Rosa Calvo, observa que l’exposició a les pantalles minva les hores en què els infants haurien d’establir “interaccions de qualitat amb els seus referents per desenvolupar habilitats” i ha afegit que els estudis apunten que un accés prematur a aquests dispositius “retarda el desenvolupament” de les nenes i els nens.

El grup d’experts recomana a les famílies endarrerir el primer telèfon mòbil intel·ligent fins als 16 anys i posa com a exemple el moviment als Estats Units de ‘Wait until 8th’, per intentar endarrerir almenys fins als 14 anys la compra d’aquests dispositius.

En el document, proposen considerar telèfons no intel·ligents si el menor necessita una eina per comunicar-se en casos d’emergència abans d’aquesta edat.

També demanen no exposar a pantalles els infants de menys de 6 anys i que, quan s’hi iniciïn, sigui de forma acompanyada per un adult. A més, proposen restringir les pantalles dels dormitoris i establir períodes sense utilitzar-les a casa, per exemple durant els àpats, els deures o abans d’anar a dormir. També, evitar l’ús d’aquests dispositius quan s’alleta els nadons per prioritzar el contacte visual.

Però els experts reconeixen que les famílies han estat “soles” a l’hora de protegir els infants davant els potencials riscs de les tecnologies i demanen “revertir” la distribució d’aquesta càrrega per corresponsabilitzar gegants tecnològics, com desenvolupadors de les aplicacions i les companyies de telecomunicacions.

El Col·legi de Metges insta els operadors a desplegar serveis amb filtres de continguts per bloquejar l’accés a servidors de pornografia, apostes i jocs d’atzar, drogues o violència, entre altres. Són coneguts com ‘SIM menors’ o ‘wifi mode-menors i altres serveis de configuració de dispositius per a infants i adolescents.

“No hi ha excusa”, ha emfasitzat el consultor tecnològic, Lluís Mulero, que també forma part d’aquest grup, i ha indicat que ja hi ha alguna iniciativa per a una internet més segura per als menors, com la d’Andorra Telecom.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, els experts donen suport a la prohibició dels telèfons intel·ligents a les escoles i demanen promoure espais lliures de mòbils als menjadors, patis i altres activitats com sortides dels instituts i centres d’educació postobligatòria.

A més, demanen promoure dins la comunitat educativa iniciatives dirigides a reduir la pressió social cap a l’edat d’adopció del primer telèfon intel·ligent i abordar l’alfabetització digital.

A les administracions, el document recull demandes com desenvolupar la figura dels ‘alertadors fiables’ en aquells àmbits amb infants i adolescents, com les escoles o centres d’atenció primària i de salut mental. Es tracta d’una figura establerta per la Digital Act per detectar l’exposició a continguts potencialment perillosos per part d’usuaris menors, o assetjament en línia o ciberextorsió, i que puguin escalar l’alera.